@gallxinador: el que tothom diu i ningú escriu

Twitter és emoció garantida. El mecanisme que t'anuncia els nous followers és inquietant de mena. Que cada dia el correu t'anunciï "@xxxx ara et segueix..." és invasiu, encara que ens haguem acostumat a aquest llenguatge. I cada setmana guanyes seguidors de noms esgarrifosos: @mierdagratis, @paraulesdamor... Després pots descobrir que diuen coses interessants -o no- o que al darrere hi ha una estratègia -@paraulesdamor no és cap conco carrincló sinó un usuari creat per Víctor Amela i Roser Amills per promocionar un llibre...-, però el primer impacte no te'l treu ningú. L'últim ha estat aquest cap de setmana. Ha aparegut @gallxinador. No explica acudits verds. És un anònim que escampa per la xarxa l'opinió que té de la classe política que ens ha tocat o ens hem guanyat. "M'avergonyeixo de pertànyer a aquesta societat, tenim els polítics que ens mereixem perquè al cap i a la fi són una mostra del que som". Directe, populista, irreverent, sincer. Èxit a la vista, si sap filar més prim i anar més enllà del que a hores d'ara ja sentim en qualsevol cafeteria, al súper, a la parada del bus, a la porta d'una escola i a tot arreu... encara que no ho escrivim.