24/09/2012

Algun desconegut vol discutir amb mi?

2 min

Podríem dir que tuitejar de manera compulsiva és malaltís. Però també ho és mossegar-se les ungles o beure 10 cafès en una jornada laboral o que la jornada laboral duri 15 hores. I tot això passa. Almenys, en la creixent producció de tuits s'hi poden trobar coses bones. Hi ha molta morralla, com a la vida. Però també hi ha molt enginy que, si no fos per la xarxa, quedaria reclòs en el cercle privat dels enginyosos. Ara, per sort per als parents i amics dels graciosos que no fan gràcia, el patiment s'ha socialitzat i el comparteixen els usuaris de Twitter. I a l'inrevés amb els graciosos que fan gràcia: la comunitat cibernètica té la sort de llegir-los de franc. Prenguem com a exemple el que ha donat aquest cap de setmana el hashtag #SinlaConstitucionEspañola. Toni Albà n'ha estat un dels protagonistes, a la banda dels graciosos que fan gràcia. Però no ha estat l'únic. Ell és un professional de l'humor i tot i així hi ha amateurs que li fan la competència. Mireu, si no: #SinlaConstitucionEspañola "Espanya seria constitucional", "Què diria a les rodes de premsa Alícia Sánchez-Karanka?", "Els espanyols parlarien català!", "Els elefants viurien en pau"… I, el millor, sense discussió: "Sense la Immaculada Concepció l'estat espanyol tindria menys ponts i #SinlaConstituciónEspañola menys aqüeductes". Els que no fan gràcia deixem-los estar. Al final, amb més o menys gràcia, tot plegat és una forma de llibertat. Fins que passa el que no entenc que passi: que hi ha algú que s'ho pren malament i salta a la jugular d'algú altre… que no coneix de res. Així comencen discussions que esdevenen baralles (a vegades multitudinàries) i que si fossin cara a cada acabarien a cops de puny. Com es diu a la xarxa, ¿algú m'ho pot explicar? ¿Sóc l'única insociable que no veu sentit a discutir via Twitter amb un desconegut (i si és un conegut, encara menys)?

stats