A Twitter, ni oblit ni perdó
Veure ciutadans celebrant amb cava l'escorcoll de l'ajuntament de la seva ciutat i la imputació de l'alcalde -elegit democràticament- hauria de ser un xoc. Si no ho ha estat a Sabadell és perquè una gran part dels habitants de la població feia anys que en deien penjaments. Amb raó o sense, Bustos és un personatge que provoca grans passions i grans odis. Estava cantat que el cas es traduiria en una activitat intensa a Twitter, i així va ser. Amb immediatesa, demostrant gran enginy i poca fe en la presumpció d'innocència, va néixer el hashtag #pintenbustos.
La xarxa s'està acarnissant amb l'alcalde de Sabadell, com passa cada vegada que cau algú percebut com a totpoderós. És una reacció que es presenta com si fos l'únic càstig possible per als totpoderosos i els seus excessos, perduda l'esperança que les urnes facin el fet. Si hi ha un polític que mana molt, potser massa, que no dissimula, que no controla el seu histrionisme i la fama del qual arriba lluny, hauria de tenir present que s'ha acabat l'època en què tot això no tenia retorn: ara hi ha un bumerang infal·lible inventat a Califòrnia.
T'ho pots agafar del dret o del revés, i trio la cara humorística. Ja feia temps que corria el fake @arcaldebustos, però ara s'ha desfermat la fúria, amb resultats com aquests: "Amb el 95% dels papers de l'Ajuntament de Sabadell escrutats, el PSC treu 8 imputats" (@ArcaldeBustos); "L'únic que esperem del PSC és que es dissolgui i entregui la pasta" (@jordiborras); "Venc bustos de Navarro, descomptes del 3%" (@BuckMakala); "Innoessència, la nova fragància del #NouPSC" (@ElMetdeRibes). Com a colofó, un tuit de @RogerCasero, regidor -no és broma- del PSC a Sarrià de Ter: "Jo volia parlar del desig que el #PSC es mantingui a l'oposició, però #pintenBustos". Amb fonament o sense, a Twitter no hi ha ni oblit ni perdó.
