27/10/2011

Que l'Ajuntament (de Maó) us escolti

2 min

Què deuen tenir els topònims que estimulen tant la imaginació dels catalans? Segurament deu ser la vella sensació, transmesa de generació en generació, que en alguns indrets -geogràfics i ideològics- els noms de molts pobles ni s'entenen ni es respecten. El cas és que qualsevol excusa és bona per convertir els jocs de paraules amb noms de poble i ciutats en un desfici: en poques hores, neix, creix i es multiplica a Twitter. El 8 de setembre, la xarxa treia fum amb #Catalunyaporno: la Tita d'Estats n'era una de les fites. Ahir va ser l'afer Maó. Una mena de "no serem moguts" va assaltar el trending topic Spain contra la intenció de l'Ajuntament de la capital de Menorca de recuperar el topònim en castellà, Mahón, i els piuladors es van passar el matí dient #esMaó. Però a la tarda va poder més l'enginy que la reivindicació -o totes dues coses sumades- i el tron va ser, sense discussió, per a #traduïmpobles. Confesso que no sé d'on surt tant d'enginy i amb tanta rapidesa. Deu haver-hi milers d'humoristes en potència escampats pels Països Catalans, esperant una oportunitat per sortir a la llum. No sé si Twitter pot convertir-se en un espai de càsting de guionistes, encara que hi tregui el cap @soler_toni. Mentrestant, és indubtable que aquesta mena de club de la comèdia col·laboratiu és força entretingut. "Sofocos de Malavieja" (per Caldes de Malavella, el poble que sempre genera acudits), "Sin Dinero" (pel Pas de Calais) i "Empatada" (per Igualada) són alguns dels que poden aspirar al pòdium. Esclar que el narcisisme és un altre dels ingredients en aquesta cuina. I això porta també a l'estira-i-arronsa amb què alguns lectors de l'ARA interpel·len el diari, desafiant-lo a parlar el tema... o a resistir-se a parlar-ne, segons d'on vingui. Que sàpiguen que sempre els escoltem i hi responem. En canvi, lamentablement, dubto que l'Ajuntament de Maó escolti ningú.

stats