Pobres publicistes, amb tant Twitter
Els periodistes no som els únics que rebem a internet. Ens destrossen en els comentaris escrits a les edicions digitals -dolorosament encertats moltes vegades- i encara més a Twitter. Però hi ha una altra raça professional que deu estar ofegant les penes en algun got des que tot es piula. No hi compto els polítics. Ells ja assumeixen des que neixen que els criticaran. I si no ho assumeixen ho haurien d'assumir. Els que deuen patir de debò són els publicistes que fan campanyes per a polítics. Tal com estan les coses, acceptar un encàrrec d'aquests és una garantia que arrossegaran pel fang la teva feina des del primer minut. Vegeu, si no, el que va passar ahir amb l'ingenu intent de "Rubalcaba sí": un vídeo càndid amb suposats ciutadans cantant les excel·lències del candidat i un eslògan que sembla pensat amb la intenció difusa d'imitar la senzillesa efectista i efectiva d'Obama. I resulta que Pérez Rubalcaba no és Barack Obama i que això no és Amèrica -a hores d'ara, tampoc Amèrica és aquella Amèrica- i aquí el que hi ha és molt emprenyat. I dit i fet: Rubalcaba sí s'ha convertit en #RubalcabaSI i en trending topic per la via martiri. És possible que la conversió d'aquest eslògan en una arma de doble tall hagi estat obra, en gran part, de seguidors del PP. De fet, un dels catalitzadors de la mofa ha estat un vídeo alternatiu llançat per Libertad digital que destrossa, literalment, l'original. Però la majoria de tuits -en castellà, fora de l'àmbit de la tensió Madrid-Catalunya- expressaven un menyspreu més ampli per la classe política: "Amors d'estiu PP PSOE. Un clau ràpid" (@GumerPicado). O bé: "M'encanta que els TT #doblemoral i #rubalcabaSI estiguin tan a prop. Deliciosa ironia" (@stravinsky82). Es perpetuen unes tècniques de propaganda cares, obsoletes i simplistes, i la xarxa demostra que es poden destrossar a cop de tuit, per zero euros.
