Nou paisatge: sobredosi de 'feed-back'

Carod ha anunciat la seva entrevista per a Josep Cuní a Facebook. Molts dels seus (ex)companys de partit s'han pronunciat sobre la seva baixa d'ERC a Twitter. Els periodistes rebem un bombardeig de missatges dels lectors mitjançant els comentaris escrits a les edicions digitals i via Twitter i Facebook. I veiem en temps real el que hi diuen altres periodistes. Tot va molt de pressa, les contradiccions són constants, les rectificacions són imprescindibles. Els caps de premsa de molts polítics comencen a desesperar-se pel perill que representa Twitter posat en mans dels seus clients -sobretot si tenen desfici per entrar al temple dels 2.0 autèntics - i intenten que redueixin l'activitat a la xarxa: és tan fàcil espifiar-la! L'espifien i l'espifiem cada dia diverses vegades, i els errors són assenyalats immediatament: de bona fe o amb mala intenció. El paisatge -sobretot per a la premsa escrita- ha canviat radicalment en tres anys i ens ha convertit en éssers en feed-back permanent. Feed-back , una cosa que quan jo estudiava només era una paraulota en un llibre. A vegades tinc sobredosi de feed-back . Un cop paït, però, em rendeixo a l'evidència: el que no mata alimenta.