10/12/2012

'Keep calm and tweet'

2 min

Naixem i des del primer dia intenten deixar-nos ben clar qui mana. A casa i a fora. Creixem i ens rebel·lem -uns més que d'altres- contra coses importants o contra ximpleries. Ens fem grans i, o bé ens calmem/rendim, o bé ens refermem en el qüestionament del poder. Sigui quina sigui l'opció que prenem en la maduresa, hi arribem havent après moltes coses sobre el poder: que es pot témer, que es pot desitjar i que es pot desafiar. I, cada dia més, aprenem que pot no ser immutable. El poder pot canviar de mans -no parlo només de noms, sinó de sectors socials- i els que crèiem que no el teníem podem, almenys, influir en aquests moviments. Ho han demostrat les Primaveres Àrabs -amb resultats més satisfactoris o menys, això ja és una altra qüestió- i sobretot ho estan demostrant els egipcis, que van fer caure Hosni Mubàrak i ara estan fent rectificar Mursi. S'ha analitzat mil vegades el paper de les xarxes socials en aquestes revoltes. Però no cal anar tan lluny. Aquesta setmana hem viscut a Catalunya una altra revolta, la d'institucions, entitats, partits i ciutadans catalans -no tots, sí molts- contra la llei Wert. Val a dir que la primera a rebel·lar-se va ser la consellera d'Ensenyament, però, sense posar en dubte la sinceritat de Rigau, ha d'actuar inevitablement influïda o acompanyada per l'opinió pública, la mateixa que es va fer sentir l'11-S: un estat d'opinió que no s'ha afeblit gens, ans al contrari, a la xarxa. Es pot discutir si això és bo o dolent, perquè segurament hi ha una part de miratge i encara una altra de hooliganisme . Però sembla clar que en moments de possible desànim la comunitat virtual ajuda a evitar-lo. Per això tenen èxit idees enginyoses com la de Josep Maria Ganyet amb el seu Keep calm and speak Catalan . I l'atzagaiada de Twitter de tancar el compte @KeepCalmCat encara li donarà més ressò.

stats