11/02/2013

Gran ressaca de l'afer Colau-Dragó

2 min

Que estranys s'han tornat els diumenges al matí. El que era un dia per dormir fins a la una del migdia s'ha convertit en un moment de màxim estrès. Ahir, al Camp Nou, el Barça jugava a les 12 del migdia i pentinava el Getafe amb un 6-1. I, a Twitter, l'activitat era frenètica amb la gran ressaca d' El gran debate de Telecinco. Aquesta n'és una altra: abans la gent de la meva generació no mirava la tele dissabte a la nit, i ara no tans sols la miren sinó que miren el que miren. I, mira, l'endemà el timeline està com està: amb una mena de duel surrealista entre els conceptes Ada Colau i Sánchez Dragó. Despertar-te, trobar al rànquing de trending topics Sánchez Dragó i #dbtadacolau i descobrir que estan relacionats és un xoc. Primer, penses que la nit abans t'has passat amb el gintònic. Després, fas un esforç per descobrir d'on ve tot plegat. I, quan ho has aclarit, opines que són tots els que fan aquests tuits els que s'han passat amb l'alcohol de garrafa. Uns mínims de rigor t'obliguen a fer una recerca per veure els vídeos del programa que han provocat aquest bé de déu de barbaritats. I l'experiència resulta instructiva. És aclaridor veure un professional de la provocació televisiva de la vella escola -que no entén que el seu estil està passat de moda i superat per la cruesa amb què ara ja parla tothom- cara a cara amb una nova estrella mediàtica, que n'és sense haver-ho volgut però que està disposada a aprofitar-ho per a la seva causa, que és la de molts. Cal no oblidar que l'escriptor-provocador és producte del que els ciutadans-espectadors devien demanar en un moment determinat. Se suposa que ara demanen/nem una altra cosa. Però cap final és del tot afortunat i el disgust és majúscul quan es llegeixen els continguts dels tuits que critiquen la seva grolleria i la seva intolerància: tan grollers i tan intolerants com el mateix objecte de crítica. Llàstima.

stats