Publicitat
Publicitat

F-1 o Bieber? Ensurt o mort?

Amb perdó de la indústria catalana de les motocicletes -que, la pobra, l'han deixat com l'han deixat i ara ja és ex indústria catalana de les motocicletes-, mai aconseguiré entendre quina gràcia tenen les curses de motor. Les de cotxes encara menys que les de motos. No m'agrada l'esport però puc entendre que a altres els agradi. Però les curses de motor, sobretot la F-1, em semblen una bestiesa de dalt a baix: avorrides, antiecològiques, classistes fora mida i absurdes en general. De tota manera, accepto que pertanyo a una minoria, atesa l'audiència televisiva que assoleixen les retransmissions, aquests programes que emeten un soroll repetitiu i en què els locutors criden gairebé més que amb el futbol, seguides de les rodes de premsa menys lliures del món, amb un nombre estrictament limitat de preguntes repartides amb un sistema també restrictiu. La popularitat de tot plegat s'observa fins i tot en el món suposadament lliure i caòtic de les xarxes socials. Si pensem que és aquí -un espai no mediatitzat pel mercadeig de drets que podria fer-nos pensar que els mitjans convencionals sobredimensionen la cosa- on es pot veure el que realment interessa la gent, tornem a ensopegar amb el mateix. Ara que ha començat la temporada de la F-1 -molt pitjor, si això és possible, que la dels bolets- hi ha estones dels diumenges a la tarda que la llista de TT és per sortir corrent. Un gai de patró clàssic em deia ahir que era "un horror hetero de diumenge". Per sort, conec força heterosexuals que no s'interessen per la F-1. Sigui com sigui, quan et trobes amb aquest panorama d'horror -els altres temes de la llista de TT tenien a veure amb Justin Bieber- només et queda buscar el teu refugi preferit. A Twitter també n'hi ha. I un dels meus és @QuimMonzo... com a la vida real, aquella on llegeixo llibres. La xarxa reprodueix patrons, no els canvia.

Postveritat
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF