Publicitat
Publicitat

Estratègia Fernández Díaz

Que agraïda que és la xarxa. Et fan ministre -pel que es veu, el procés de selecció no és gaire dur-, dius qualsevol animalada i esdevens el rei de Twitter: tota la tarda resistint la competència d'un parell de morts amb molta caspa. Ho va aconseguir ahir Fernández Díaz. Havia anat a passar el dia al Vaticà i, en ple èxtasi, va clamar contra el matrimoni homosexual. Una jugada mestra. Tenint en compte el que està passant, quan el que toca és comprometre's amb la democràcia -permetre referèndums- i amb la justícia social -retallar d'una altra manera-, parlar de qüestions que encenen els ànims però que surten gratis és una gran estratègia. I tothom hi cau de quatre grapes. Gran polèmica alimentada pel dinar excessiu de diumenge: en lloc de barallar-te amb la sogra fiques el cap sota l'ala de Twitter i insultes una estona Fernández Díaz o bé el defenses, depèn del bàndol en què et vulguis situar recreativament. Perquè tot això no pot ser cap altra cosa que un entreteniment: dubto molt que el govern de Rajoy impulsi ara un canvi legislatiu que deixaria en una il·legalitat perplexa els milers de matrimonis gais que hi ha. O sigui que havia de ser una diversió i de les que el PSOE devia acollir amb alegria: per fi, una polèmica en què ells podien tenir una posició clara i aplaudida per la majoria tuitaire i mediàtica. Alhora, també convé al PP la defensa d'uns valors que ja no troben recer enlloc més i que permeten oblidar una estona Bárcenas i companyia. Aquests balons d'oxigen sorgeixen quan menys te'ls esperes: els fabrica qui els necessita i els altres, com gossos de Paulov, hi responem com s'espera. Suposo que és inevitable. Per sort, sempre hi ha un bri de lucidesa en algun lloc, com aquest que mallevo d'un tuitaire: "Algú hauria de dir a Fernández Díaz que el natural no és el matrimoni, en general..." Amén.

Postveritat
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF