Misc 12/09/2011

Dret a decidir els 'hashtags'

i
Sílvia Barroso
2 min

Visca Catalunya va ser ahir, una estona i mentre els americans dormien, a la llista mundial dels trending topics de Twitter. No és la primera vegada que en colem un. I, per descomptat, cada dia tenim una locució o una etiqueta (o més) com a trending topic al rànquing espanyol. Com que Twitter no ofereix ara com ara una llista catalana o de catalanoparlant, juguem a la lliga espanyola, però fer-hi gols és bastant fàcil i el que té gràcia és arribar a les finals globals. Ahir ho vam fer. Gran alegria. Sensació de pintar alguna cosa al món. Es veia a venir: Diada amb la immersió lingüística trontollant i amanida amb l' spin-off d'Albiol a Badalona. Diada calenta -i no pel termòmetre- i molt productiva, per tant, en el terreny simbòlic. I això ja no vol dir fer banderetes ni samarretes: ara el que compta són els hashtags , un món on neixen símbols a cada instant. Ja arrossegàvem el #viscaelsubmarinisme -i la immersió- i el #somimparables -que ens va regalar Guardiola-, i ahir una altra de les ments brillants i lliures del país ens va servir el #catalaalatac, una etiqueta capicua amb el segell de Màrius Serra. Tant és que Serra faci anys que utilitza aquest palíndrom: ahir el va pronunciar el dia adequat al lloc adequat. I va néixer el símbol. Mentre la classe política s'embarbussa sense fi, als smartphones les mostres d'enginy es multipliquen per sobreviure. L'Onze de Setembre, mani qui mani, les tanques antixiulada mantenen els polítics apartats de la realitat al monument de Rafael Casanova: amb l'excusa de quatre brètols, es talla democràticament l'accés a una via pública perquè els partits passegin la seva mala consciència sense soroll. Però a Twitter, més real que molts actes presencials, triomfa qui triomfa. I no són mai els protegits de les xiulades, sinó els que hi ha a l'altra banda de la tanca, que no són només brètols. A falta d'una altra cosa, almenys decidim hashtags .

stats