Publicitat
Publicitat

Dos catalans, un grec i un argentí cap a Ítaca

Alexis Tsipras té un físic curiós que el fa més guapo de prop que de lluny: conclusió després de sentir lloar el seu atractiu i de veure'l primer de lluny -decepció- i després de prop -acceptació-. Sigui com sigui, és l'ídol de la nova esquerra del sud d'Europa i ahir va fer molt servei a ICV, que no hauria aconseguit més entusiasme si hagués portat George Clooney.

Perdó: he dit ICV i és un error més greu que mai, perquè ahir va ser el dia d'EUiA. Són ells els que tenen el contacte amb Syriza i els que havien organitzat l'acte. Joan Josep Nuet estava eufòric i va agrair dues vegades a Tsipras -en una roda de premsa i al míting- "l'esforç" de venir "directament en avió des d'Atenes". Vaig pensar que hauria estat pitjor si hagués hagut de fer dues escales, com passa si vas amb low cost a Ítaca, la real. Però aviat em van distreure amb la contrametàfora de campanya d'ICV-EUiA: el viatge a una altra Ítaca, una de diferent de la de Mas, una "que no és un país aïllat ni un somni llunyà, sinó que es lluita cada dia als barris".

Nuet, desfermat, va continuar: "Som persones, no som peixos, tenim memòria i el dia 25 recordarem qui va provocar la crisi". Per si de cas, va repassar la lliçó: els bancs, el PP, el PSOE i CiU. I va fer un pas més: "El dia 26 seguirem treballant per l'alternativa, denunciarem el sistema, no gestionarem el sistema". Això últim ho devia dir un Nuet-peix que no recordava el tripartit, tot i que per allà hi havia Josep Pérez Moya, el senyor que fins fa dos anys gestionava les multes -era director del Servei Català de Trànsit- quan Saura era conseller d'Interior.

Va quedar clar que ara ICV-EUiA vol allunyar-se dels cants de sirenes que els van portar als dos tripartits i a anar cap a Ítaca guiats per un grec. Joan Herrera, més mitinguer que en tota la campanya, va llançar un altre avís al navegant Artur Mas: "La llibertat està en el dret a decidir però també en les aules no massificades i en el no plegar-se als mercats".

Certament ahir no era el dia ideal perquè els ecosocialistes parlessin de dret a decidir: "l'amic Alexis" no és gaire amic d'abordar el tema. Això vam deduir pel que traduïa al castellà Kostas, el greco-argentí que l'acompanyava. Ser progre és un rotllo: no pots negar el dret a l'autodeterminació i t'has d'embolicar a dir que "l'important ara és la unió i la solidaritat dels pobles i dels treballadors davant del mur del gran capital". Tsipras va passar aquest tràngol a la roda de premsa i no pas amb el públic entregat del míting. Però estava avisat: "Em sorprèn que em faci aquesta pregunta", va respondre rient. De ben segur que els companys d'EUiA li havien explicat tradicions locals com la de preguntar per l'independentisme.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF