On volen que visquin?
Han tornat en bona forma els divendres gore dels consells de ministres del govern de Rajoy, i en aquest retorn triomfal els ha tocat el rebre, i de quina manera, als aturats de llarga durada. Va aixecar la llebre fa cosa de deu dies un cert Carlos Floriano, vicesecretari d'organització del PP (el PP, i també el PSOE, tenen més vicesecretaris que persones), que ja va avisar que "de vegades, els 400 euros [dels aturats que han esgotat la prestació sense trobar feina] van a parar a persones que viuen amb els seus pares". Podia semblar que al tal Floriano se li havia escalfat la boca, cosa habitual entre la politicada en aquestes dates, però l'únic que feia, com a bon herald de les seves tropes, era apuntar en quina direcció es preparaven els trets.
Les tesis florianistes, en efecte, van trobar la seva ratificació oficial en el consell de ministres de divendres. Va ser la ministra de treball, Fátima Báñez (la mateixa senyora que afirmava no fa gaire que les mesures de l'executiu espanyol poden ser dures, però que són perpetrades amb una gran sensibilitat), l'encarregada d'anunciar que, d'ara endavant, els aturats no podran percebre els 400 euros (bé, ara 450: quanta munificència) "si conviuen a la llar dels seus pares i ells tenen uns ingressos que, dividits entre tots els membres de la unitat familiar, superen els 481 euros mensuals per càpita, és a dir, el 75% del salari mínim interprofessional espanyol". Si tenim en compte que el salari mínim està congelat des de finals de l'any passat (va ser un regal nadalenc de la sensible ministra Báñez), i que aquest salari és, a Espanya, dels més baixos de la UE i que ja en temps del progressista Zapatero creixia notòriament per sota de la inflació, ja podem veure el grau extrem de sensibilitat que han dedicat els governants a aquesta qüestió.
En xifres reals, la mesura significa que un aturat que se'n vagi a viure amb son pare o sa mare perdrà l'accés als 400 euros en cas que el seu progenitor o progenitora cobri una pensió de jubilació o viudetat a partir de 962 euros. És a dir, que en molts casos reals ens trobaríem molt a prop del que a Espanya es considera el llindar de la pobresa, que en una llar amb dos adults està xifrat en uns ingressos d'11.300 euros a l'any. L'any passat el percentatge de súbdits espanyols sota aquest llindar de la pobresa va créixer fins al 21,8%, i un dels col·lectius més castigats és el dels joves.
D'aquest estrangulament en diu pla Prepara, que suposem que s'anava a dir Prepara't (que ara sí que ens hi posem). És innegable que en la percepció del subsidi d'atur s'han produït i es produeixen picaresques diverses, però això no justifica una asfíxia d'aquesta magnitud contra les persones més castigades per una situació de catàstrofe, encara més repulsiva venint d'un govern que es permet la indecència d'amnistiar grans defraudadors, i que encara es lamenten que els que no tenen res més que 400 euros al mes visquin amb els seus pares. On volen que visquin, en hotels de 5 estrelles?
