De vegades veig federalistes
El president de la Fundació Rafael Campalans -una d'aquestes fundacions que tenen els partits polítics-, Miquel Iceta, va afirmar ahir, en declaracions a Catalunya Ràdio, que coneix sectors dins el PP favorables al federalisme. Recorda una mica aquell nen de la pel·lícula El sisè sentit , i la seva frase: "De vegades veig morts". El pobre nen s'ho passava fatal, perquè resultava que efectivament sí que els veia, els morts, però ningú se'l creia perquè es pensaven que al·lucinava. Tant era així que li posaven un psquiatre (Bruce Willis, que també podria representar amb solvència el paper d'assessor de la Fundació Campalans) perquè l'ajudés a deixar de veure coses rares, però la mesura era debades perquè resultava que el psiquiatre també era un fantasma, un mort.
La política també s'acosta sovint a la parapsicologia recreativa, i no és estrany que el panorama polític s'ompli d'ectoplasmes, psicofonies i més coses rares. Aquests hipotètics federalistes del PP que Iceta assegura que coneix s'acostarien a la categoria dels no-morts; és a dir, ànimes en pena que ja no són en aquest món però que no han aconseguit -o no han volgut- assumir la seva condició i, si se'ns permet de dir-ho així, la seva desgràcia. Com que, a banda del senyor Iceta, ningú més ha vist els federalistes del PP, per fer-nos una idea de com deuen ser no ens queda més remei que mirar com són els federalistes del PSC, que són una mena de federalistes tan partidaris del dret a decidir que voten en seu parlamentària contra una declaració a favor del dret a decidir. Ara bé, el senyor Iceta també es va encarregar ahir d'aclarir aquesta contradicció, que no és tal, sinó tan sols una mostra més de la riquesa i la pluralitat ideològiques de què gaudeix actualment la gran família socialista: no és el PSC el que no està a favor del dret a decidir, sinó el PSOE, tot i que el PSOE, segons afirma el seu líder Rubalcaba, també és federalista. Ara bé: els socialistes espanyols serien federalistes que rebutgen el dret a decidir, mentre que els socialistes catalans, en canvi, són federalistes favorables del dret a decidir, però contraris a la sobirania. A la sobirania de què? Ah, misteri. Les ciències paranormals en van plenes, de misteris, i aquest dels federalistes que deploren la sobirania n'és un com qualsevol altre. No ens queda clar si per al PSC Catalunya té dret a decidir, però sí que en té, segons el senyor Iceta, el mateix PSC. I el dret a decidir del PSC es veu violentat quan hi ha cinc diputats que voten diferent del que imposa la direcció del partit, que com tothom sap és sobirana, però no sobiranista.
Total, que si el federalisme socialista es presenta d'aquesta guisa, el que ens queda és una profunda curiositat per conèixer com deu ser el federalisme d'aquests sectors no-morts del PP. I, sobretot, com podria ser la reforma de la Constitució que podrien impulsar entre tots per tal de portar Espanya cap al federalisme. La pista ja la tenim: constitucional i federal rimen amb fantasmal .
