Publicitat
Publicitat

La transparència dels rufians

"Sóc aquí per fer un exercici de transparència, però no admeto preguntes". Pot semblar un acudit d'aquells que, durant la Transició, publicaven humoristes gràfics com el Perich i Chumy Chúmez, però és un resum força adequat de la compareixença d'ahir de Mariano Rajoy. La voluntat de transparència del president espanyol és tan notòria que s'esgota exactament en el moment d'haver de donar explicacions. A ell el que li agrada és sortir a la palestra, dir el que li surti de la barba i que ningú el retopi o el contradigui. Quan calia explicar alguna cosa sobre el que pot ser l'escàndol més greu de la política espanyola (un títol molt disputat, però per al qual el PP té molts de números), la primera autoritat política d'Espanya no permet que la premsa li formuli preguntes. Un senyal inequívoc de transparència.

El detall de grolleria inacceptable va arribar quan Don Mariano va dignar-se a assabentar-nos que ell sap "guanyar-se la vida" (no com ara, que es veu que no se la guanya, sinó que li regalen, o li regalem), i que guanyava més diners quan era registrador de la propietat i no es dedicava "a la política", donant a entendre que la política és una cosa lletja, i, a més, mal pagada. Potser per això cal arrodonir les retribucions que se n'obtenen amb sobresous en negre. En tot cas, si això és així, hi ha dues coses que se li podrien replicar al president Rajoy (si admetés preguntes): primera, torni-se'n a guanyar-se bé la vida, i així viurà vostè més tranquil, i de passada, nosaltres també. I segona, i més important: un president que no se sent honorat d'ocupar el seu càrrec, sinó que, a l'inrevés, es lamenta en públic que podria guanyar més diners dedicant-se a una altra cosa, és senzillament indigne del seu càrrec. Només per haver dit això ja hi ha motius per demanar-ne la dimissió, i amb vergonya màxima.

Tota la intervenció de Rajoy va tenir aquest mateix to, entre emfàtic i histèric. No és la primera vegada que sentim mentir un president espanyol, i encara menys és la primera vegada que sentim mentir Mariano Rajoy, que de fet, d'ençà que governa, no ha fet altra cosa que mentir sense pausa. Que a la seva declaració de renda no hi figuraran els regalets rebuts en negre és una cosa que ja ens imaginàvem; fins aquí hi arribem. Si vostè admetés preguntes, president Rajoy, li diríem que la seva declaració de renda ens importa un rave. El que ens importa és que vostè i la cúpula del seu partit (com aquesta ministra Mato, que en qualsevol país democràtic hauria dimitit o hauria estat cessada de manera fulminant) ens robin i a sobre ens tractin amb la prepotència típica dels xulos del barri.

Coda final: ara tots els polítics parlen de transparència. La invoca Rajoy, la invoca Pere Navarro i la invoquen tots els demagogs i els vividors que parasiten el sistema. Escoltant-los, sembla que tot ha de ser transparent com una copeta de cristall venecià. No cal. Ens conformaríem amb una classe política que no ens fes empassar cada dia una glopada de vòmit de vergonya aliena.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF