La setmana del peix podrit
Per obra i gràcia dels artistes circenses de la prestigiosa premsa constitucional (especialitzats principalment en els números de l'home bala, la dona barbuda i el faquir que escup foc), fa uns dies que Catalunya sembla haver perdut el nord del debat que tenia obert, i que l'hagi substituït per la discussió sobre xafarderies de peixateria. Doncs preparin-se, que encara falta el millor. Els serials de melodrama polític per fascicles fa temps que estan inventats, i les normes del gènere estableixen que, a quatre, tres o dos dies de la celebració de les eleccions de diumenge, aparegui el cop d'efecte definitiu, el truc de prestigi que els mags de l'embrutiment sempre guarden dins la màniga. Restin atents a les seves pantalles, que en aquesta peixateria, la setmana que avui comença és la setmana del peix pudent.
Fa temps també que està formada l'opinió que el catalanisme és una ideologia totalitària que se sosté damunt d'una elit de lladres, els quals al seu torn s'aprofiten d'una ciutadania idiotitzada per TV3 i les escoles públiques, i condemnada per tant al provincianisme i la curtedat. Bé, doncs preparin-se a menjar-ne amb una cullereta, d'aquest puré, en els propers dies. I, quan sentin repetir una vegada i una altra que la catalana és una societat corrupta i endogàmica, bruta fins al moll de l'os de l'ànima, facin el favor de recordar aquell vídeo de fa tres setmanes en què diversos dirigents del PP apareixien a declamar allò de "M'agrada Catalunya". Aleshores mirin de no marejar-se amb la sentor de peix podrit, i de votar en conseqüència. Votin el partit que considerin més convenient, però sense perdre de vista la simple dignitat ciutadana.
