12/03/2020

Els que aprofiten l’avinentesa

2 min

La primera llei de l’autoritarisme estableix que, sotmès a la pressió suficient, a l’ésser humà passa a semblar-li raonable qualsevol abús de poder, si a canvi se li promet que això garanteix la seva seguretat. El coronavirus és l’argument perfecte per assajar per primera vegada un estat d’excepció global, que de tota manera es configura de manera diferent a cada país o regió.

Com sempre, li hem d’agrair a Donald Trump que la seva grolleria converteixi en transparent allò que també fan altres governants, però amb més dissimulació. Trump es presenta com el pare protector del seu país contra el que ell mateix ha batejat com “el virus estranger”, una denominació que torna a remetre a la idea amb la qual va guanyar les eleccions: tot el que és dolent no és mai americà, sinó que ve de fora. En aquesta ocasió ha identificat el mal amb Europa, i concretament amb els països de l’espai Schengen, 450 milions de persones, poca cosa. Les conseqüències econòmiques que tingui una decisió com aquesta s’empetiteixen en comparació amb l’agradable sensació de seguretat del ciutadà, que se sent protegit pel seu líder proveïdor. Naturalment això va en benefici de les expectatives (ja prou bones) de Trump a les eleccions americanes de novembre, que és l’única cosa que li importa al president que mai de la vida havia de ser-ho (segons afirmaven tots els mitjans, tots els analistes i tots els sondejos, ara fa quatre anys).

Sense arribar a donar la culpa a la resta del món, els nostres governants (estatals, autonòmics, autonomistes, independentistes i de tota casta) aprofiten la comunicació de les mesures d’alerta per desfer-se en elogis cap a la maduresa de la nostra societat i cap a les virtuts del nostre sistema sanitari. Un sistema sanitari que és certament excel·lent, però que en els propers dies es veurà desbordat i col·lapsat, en la immensa majoria dels casos per una pandèmia d’hipocondria que aquests mateixos governants, amb l’ajut dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials, hauran contribuït a generar.

Al mateix temps que ens protegim del contagi (la responsabilitat i la solidaritat han de regir, en efecte, el comportament de cadascun de nosaltres), vetllem també perquè la crisi del Covid-19 no es converteixi en l’excusa perfecta per a demagògies de tota casta. Per posar un exemple especialment mesquí, vegin la patronal Foment del Treball aprofitant l’avinentesa per demanar rebaixes d’impostos i flexibilitat en els acomiadaments. Seran molts en els propers dies i setmanes els que voldran aprofitar-se de la por generalitzada per dur les aigües al seu molí, ni que sigui amb els arguments més fal·laços. Guardem-nos-en, al mateix temps que ens guardem de la malaltia. Recordem que són prioritàries les persones grans, i que ho han de ser també els pobres i els que no tenen mitjans per protegir-se. No els mals polítics ni els mals empresaris oportunistes.

stats