VISCA EL SISTEMA

Trapero i la difamació

La venjança és germana de la mentida, i totes dues tenen el pas curt

L'advocada de Josep Lluís Trapero, Olga Tubau, va declarar a Laura Rosel, a Catalunya Ràdio, que no considera que la sentència que absol el seu client i l'antiga cúpula dels Mossos (Laplana, Puig, Soler) sigui valenta, sinó únicament justa. I en remarcava tres característiques: atenció a les proves, lectura racional dels fets i veredicte dictat en consciència. Atenció, racionalitat i consciència: tres elements que regeixen, o haurien de regir, qualsevol acció feta per humans, però que han estat absents en la manera de procedir dels jutges, fiscals, comandaments policials i dirigents polítics que han pilotat en els darrers tres anys la resposta de l'Estat al procés català. En lloc d'atenció hi ha hagut tergiversació; en comptes de racionalitat i cautela, visceralitat biliosa i desfermada; en lloc de consciència hi ha hagut ofuscació. El resultat és que no s'ha volgut fer justícia, sinó perpetrar una venjança.

Però la venjança és germana de la mentida, i totes dues tenen el pas curt. A Trapero el nacionalisme espanyol d'ultradreta, dominant com s'ha pogut comprovar en molts sectors de la magistratura, el va identificar com a objectiu a abatre per la seva gestió dels atemptats jihadistes del 17 d'agost del 2017 (dels quals queda pendent d'aclarir l'obscur secretisme d'estat que envolta la figura de l'imam de Ripoll, i de retruc la naturalesa i el propòsit dels atemptats). La disputa amb Pérez de los Cobos a propòsit de l'operatiu policial de l'1-O va fer la resta, i Pérez de los Cobos va convertir la destrucció de Trapero en una qüestió personal, una vertadera obsessió decadent i malaltissa, com tot el que té a veure amb aquest personatge. El testimoni fals de Pérez de los Cobos (com el de Daniel Tácito Baena i el de desenes de policies més) va ser fonamental a l'anomenat judici del Procés al Tribunal Suprem. La sentència de l'Audiència Nacional, per contra, inclou textualment les frases següents: “El uso de la fuerza contra ciudadanos indefensos, contra personas mayores, contra familias enteras, no podía ser, en esta situación, la solución para imponer el acatamiento al ordenamiento jurídico, aunque fuera legítimo”.

L'absolució de Trapero i la cúpula dels Mossos, i també la sentència del TSJC sobre els membres de la mesa del Parlament, contradiuen obertament la sentència del Suprem i deixen en evidència tot el discurs del nacionalisme espanyol d'ultradreta, que presentava el referèndum com una confabulació criminal per aconseguir un aixecament violent de la ciutadania. Però a banda de les falsedats judicials, existeixen les que escampen polítics i mitjans de comunicació. Aquí hi ha molts pèssims polítics i pèssims periodistes que s'han avesat a difamar sense miraments tothom que no pensi com ells, perquè, emparats en la llibertat d'expressió, saben que els sortirà de franc i que ni tan sols se n'hauran de retractar. Així ho han fet amb Trapero, i amb tants d'altres. Aquest abaratiment de la mentida, aquest ús pervers del llenguatge, també comporten un deteriorament greu de la democràcia.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF