VISCA EL SISTEMA

Trapero i altres rebel·lions

Ve un nou judici farsa en què no es buscarà impartir justícia, sinó executar una venjança

Que la presidenta del tribunal que jutjarà Josep Lluís Trapero sigui algú com Concepción Espejel, coneguda sobretot per la seva connexió amb el PP i amb les dretes espanyolistes més extremes (l'any 2005 va condemnar per un simple delicte de lesions un dirigent de Falange que havia apunyalat tres cops un jove d'esquerres, més recentment va condemnar el raper Valtònyc a tres anys i mig de presó per les lletres de les seves cançons i va haver de ser retirada del cas Gürtel per la seva manifesta falta d'imparcialitat, just abans de ser promoguda pel seu camarada Carlos Lesmes a presidir la sala penal de l'Audiència Nacional), lamentablement ja permet assegurar que aquest tampoc serà un judici just. La conversió (no volguda per ell) de Trapero en sant de la devoció independentista i, per tant, en bèstia negra de l'espanyolisme, és una de les històries més salvatges del Procés, que a partir del gener tindrà la seva culminació en un nou judici farsa en què no es buscarà impartir justícia, sinó executar una venjança. Que té a veure amb el Procés, però també amb la gestió impecable dels atemptats del 17-A per part de Trapero i el seu equip. A qui tingui humor de dir-nos que no hem de treure conclusions precipitades i creure en la separació de poders i la independència de la justícia a Espanya, li direm que fa temps que sabem que els Reis d'Orient són els pares, gràcies.

L'aplicació i el compliment de les lleis, com saben els bons juristes, no poden anar separades del sentit comú

Per altra banda, es pot discutir tant com es vulgui sobre l'enrocament del president Torra amb els llaços i altres simbolismes, però demanar la inhabilitació d'un president de la Generalitat per una qüestió absolutament menor com aquesta, com ha fet la Fiscalia, és un altre despropòsit que només s'explica a partir de la mateixa voluntat de revenja. L'aplicació i el compliment de les lleis, com saben els bons juristes, no poden anar separades del sentit comú, i inhabilitar ara Torra és provocar un mal major a canvi de res que no sigui una exhibició de poder tan gratuïta com obtusa. Finalment, que el govern d'Espanya, a través del mai prou ben ponderat ministre Borrell, dediqués els diners de tots els espanyols a espiar l'acció de les delegacions de la Generalitat a Europa (amb uns informes, per cert, que farien venir vergonya aliena a Mortadel·lo i Filemó) ja entra dins l'àmbit del que és únicament ridícul, com gairebé tot el que té a veure amb Borrell, però s'inscriu igualment en la lògica viciada de la necessitat de criminalitzar ideologies polítiques, l'independentisme i el republicanisme en el cas d'Espanya.

La reacció del nacionalisme d'estat contra les aspiracions nacionals catalanes consisteix en una marea repressora que, com un vessament de 'chapapote', s'estén contaminant la política, la justícia, la diplomàcia i qualsevol poder d'estat que trobi al seu pas. El pitjor és que també és previsible que les conseqüències d'aquesta reacció siguin, a més d'impresentables, molt llargues en el temps. És una reacció d'ineptes, d'ansiosos i de prepotents. I és molt difícil desencallar res quan la marea negra ho envaeix tot d'aquesta manera.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF