Terrorisme subtil i altres contes

Al conte Invasió subtil, de Pere Calders, el protagonista està convençut d'haver conegut un japonès a pesar que el suposat japonès afirma que és venedor de sants d'Olot i que res en ell (ni l'aspecte, ni la manera de parlar, ni els gustos a l'hora de sopar) fa pensar que sigui japonès, sinó català de tota la vida. Tanmateix, el personatge sent una aversió tan forta pels japonesos que en veu pertot arreu, i arriba a la conclusió que el que ha conegut és un japonès que es camufla molt hàbilment. “Els clisso de seguida!”, presumeix davant de la seva dona, que li ve a dir que tal vegada el problema fos que el suposat japonès no era tal.

Amb el terrorisme i les revoltes tumultuàries passa a Espanya una cosa semblant. Si alguna cosa ha demostrat el moviment independentista és el seu caràcter pacífic: la frase no és nostra, sinó de Miquel Iceta, a l'entrevista que li fa la directora Esther Vera a l'ARA. Tanmateix, l'Estat i totes les forces vives i momificades del nacionalisme espanyol estan entestades a demostrar que, ben al contrari, es tracta d'un moviment perillós, amb revoltes violentes i brots de terrorisme. Hi ha set detinguts acusats de terrorisme sobre la base d'unes proves que ningú coneix, més enllà de les informacions del sumari que van ser oportunament filtrades a través dels mitjans de comunicació afins, i que només han servit de pretext per a la tediosa carnavalada de la moció de censura de Ciutadans contra el president Torra. Més enllà d'això, per què aquestes set persones són en presó preventiva, en aplicació de la legislació antiterrorista, segueix sent un misteri. En canvi, el que és ben clar és que en tots els anys que duim de mobilitzacions independentistes (amb índexs de participació que es compten entre els milers i els milions) no s'ha produït mai ni un episodi de violència digne de menció. I tanmateix, per molt que dissimulin, els violents i els terroristes hi són. Els nacionalistes i els poders de l'Estat els clissen de seguida.

Tal com sostenen els seus partidaris, l'estat espanyol pot tenir defectes per corregir, però això no treu que sigui una de les democràcies més avançades del món. És per això mateix que, quan el seu Tribunal Suprem ha d'emetre una determinada sentència, aquest estat s'arma fins a les dents i “reforça” la policia de Catalunya amb centenars d'agents enviats expressament, tal com fan sempre les democràcies avançades. En la mateixa línia, la Junta Electoral prohibeix a TV3 i a Catalunya Ràdio l'ús, durant la campanya electoral, d'expressions com presos polítics, exiliats o Consell de la República, però sí que permet a tots els altres mitjans parlar obertament de fugats, colpistes, adoctrinament escolar o desafiament separatista. Al judici que ha precedit l'esmentada sentència, per cert, també s'hi ha permès que l'acusació popular hi fos exercida, en plena campanya electoral, per un partit d'extrema dreta, com és natural en tota democràcia avançada. Sí que són difícils de detectar, aquests japonesos.