Separació de poders? Al Regne Unit

El Tribunal Suprem del Regne Unit va emetre dimarts un veredicte demolidor per al primer ministre, Boris Johnson, en dictar que la suspensió del Parlament de Westminster ordenada per Johnson és nul·la, il·legal i sense efecte. Tot i que ell va tenir encara el coratge de negar-ho, la suspensió de l'activitat parlamentària era el conill que Boris s'havia tret del barret per aplanar el camí d'un Brexit sense acord. La decisió del primer ministre va ser tremendament polèmica però s'emparava en una aparença de legalitat per tirar-la endavant. Ara el Suprem ha desemmascarat aquesta aparença i ha complicat al màxim el futur polític de Johnson, que també ha insinuat que podria intentar saltar-se el veredicte de l'alt tribunal, com explicava Quim Aranda a la seva crònica.

Sigui quin sigui el desenllaç del Brexit i del mandat de Boris Johnson, vet aquí un excel·lent exemple de bon funcionament del principi de separació de poders, en què un Tribunal Suprem pren una decisió que va frontalment en contra dels interessos del govern, i en un moment i sobre una matèria especialment sensibles. No es tracta d'idealitzar cap sistema polític i tampoc el britànic, que en la ja llarga i frenètica història del Brexit ha mostrat a bastament vergonyes i febleses. Però un parell de coses han quedat clares. Una és que, en aquell país, no tan sols no es posa en dubte el valor del referèndum com a instrument democràtic, sinó que allò que surt de les urnes té un valor inqüestionable: en això basa precisament la seva força Boris Johnson, que es presenta com el líder “del poble” que va votar que el Regne Unit sortís de la Unió Europea. A la vegada, en aquest mateix valor superior del vot es basen també els partidaris del Remain que demanen la convocatòria d'un segon referèndum (però no una solució no consultada amb la ciutadania). La segona cosa és que cap partit polític pot aspirar allà a “controlar per darrere” el Tribunal Suprem i les seves decisions, segons els jutges més o menys afins que hi col·loqui. Això no són més que elements bàsics en qualsevol estat de dret que vulgui ser una democràcia, però vists des d'un estat com Espanya, que els subverteix de forma sistemàtica (i sistèmica) i encara pretén presentar-se com un referent mundial dels valors democràtics, cal admetre que causen enveja.

Mentrestant la data de materialització del Brexit continua fixada per al 31 del mes que ve, de manera que les properes setmanes de la política britànica seran trepidants, per dir-ho com a la propaganda de novel·les dolentes. El que pugui succeir és impredictible, però almenys els ciutadans britànics tenen la tranquil·litat de no haver de sentir els seus jutges ni fiscals, ni els seus polítics, fent el paperot de proclamar solemnement que la justícia del seu país és independent. No ho fan perquè no hi ha necessitat de fer-ho. A Espanya, mentrestant, la principal tasca del ministre d'Exteriors consisteix a fer campanya amb diners públics per vendre la idea que aquesta és una democràcia plena.