VISCA EL SISTEMA

Rebel·lió sense armes

La instrucció del cas ha estat invalidada amb contundència per la justícia belga i l'alemanya

SEBASTIÀ ALZAMORA
SEBASTIÀ ALZAMORA

No ha calgut esperar fins divendres perquè es confirmés la pitjor de les hipòtesis: la Fiscalia de l'Audiència Nacional acusa els presos polítics catalans (i ho fa extensiu al major Trapero) del delicte de rebel·lió, tot i reconèixer que l'1-O no hi va haver armes ni violència (tret de les armes i la violència de les forces policials enviades a apallissar els ciutadans). Això significa les peticions de penes de presó més altes, i encara falta conèixer l'acusació particular de Vox, que no presentarà el seu escrit fins dilluns perquè estan ocupats aquests dies manifestant-se a Altsasu (per què s'admet l'acusació particular, en aquest i en tants altres plets, d'un partit d'extrema dreta?) Caldrà esperar, lògicament, a la celebració, el desenvolupament i les sentències que se segueixin del judici, però de moment, el començament és el pitjor possible.

Caldrà esperar, lògicament, a la celebració, el desenvolupament i les sentències que se segueixin del judici, però de moment, el començament és el pitjor possible

El delicte de rebel·lió, com s'ha explicat en multitud d'ocasions en els últims mesos, està tipificat als articles 472 al 484 del Codi Penal. Llegint-lo (“son reos del delito de rebelión los que se alzaren violenta y públicamente”), és evident que està escrit preveient aixecaments de cossos armats contra l'Estat. Un article útil per a països on siguin relativament freqüents els cops d'estat amb remor de sabres: com el del 23-F del 1981, per mencionar el cop d'estat d'aquest estil que tenim més recent dins la memòria. O com el del 18 de juliol del 1936, només que aquest va tenir èxit i els hereus del seu principal protagonista encara imposen exigències a propòsit del tracte que han de tenir les despulles d'un dictador. I ja que l'esmentem, el 23-F va ser fallit només a mitges: va ser l'excusa perfecta per a la implantació de la Loapa, i als seus perpetradors no es pot dir que els anés tan malament com hauria estat d'esperar. El tinent coronel Tejero va passar a la presó dotze anys dels trenta a què va ser condemnat, el general Armada va ser indultat al cap de menys de sis anys i alguns dels que van rebre penes més petites o absolucions directes van ser ascendits després en l'escalafó. El tinent general Milans del Bosch va estar a la presó nou anys dels trenta a què se l'havia condemnat.

La instrucció del cas, obra mestra del magistrat Llarena, ha estat invalidada amb contundència per la justícia belga i l'alemanya, que han exonerat Puigdemont i els exiliats de l'acusació de rebel·lió. Suïssa, per la seva banda, es va negar a concedir extradicions per motius polítics. Com a conseqüència d'aquest fet, l'obertura del judici ni tan sols és possible, com ha advertit repetidament el professor Javier Pérez Royo. I les conseqüències polítiques i el descrèdit internacional d'Espanya que pot comportar aquest processament, que serà televisat a tot el món, poden ser colossals. Res de tot això no aturarà una maquinària que va ser posada en funcionament per uns governants irresponsables i que ara no poden aturar uns altres governants vacil·lants i pressionats fins a l'ofec.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF