VISCA EL SISTEMA

Raül Romeva i Ubuntu

'Ubuntu. La república del bé comú' és el títol del nou llibre de Raül Romeva

Raül Romeva deu ser una de les persones més honestes de les que es dediquen a la política en aquest país. No l'única, però sí una de les més honestes. És bo remarcar-ho perquè aviat farà tres anys que és un pres polític, primer en presó preventiva i després condemnat a una pena de dotze anys, per la seva participació en l'1-O. Això en el mateix estat que té a lloure els principals responsables de grans entramats de corrupció com Kitchen i Lezo, que exonera (és un exemple) Rodrigo Rato de tota responsabilitat en l'estafa de la sortida de Bankia a borsa o que li concedeix el tercer grau penitenciari sense que cap fiscal hi posi la més mínima objecció. Raül Romeva, com altres presos polítics catalans, no en té, de tercer grau, ni article 100.2, ni res que s'assembli a cap benefici penitenciari, encara que li corresponguin. I no obstant això, hauria merescut l'aprovació de Diògenes de Sinope, el filòsof que recorria els carrers d'Atenes amb una llàntia encesa a plena llum del dia, a la recerca d'un home honrat.

Diògenes em venia al cap tot llegint Ubuntu. La república del bé comú, que és el títol del nou llibre de Raül Romeva, un assaig en què exposa i explica el seu pensament polític, la seva visió de l'organització de la cosa pública. Gramscià d'abans que ser-ho estigués de moda, Romeva mira de compensar el pessimisme de la intel·ligència amb l'optimisme de la voluntat (és ben coherent, per cert, que la biografia d'Antoni Gutiérrez Díaz que acaba de publicar Txema Castiella es tituli justament El Guti. L'optimisme de la voluntat, ja que el Guti és un dels referents polítics de Romeva). Ubuntu va ser una paraula i una idea fundacionals per a la República de Sud-Àfrica, un terme provinent de les llengües zulu i xosa que expressa la convicció que no té sentit el bé individual si no es produeix en correspondència amb el bé de la comunitat. La idea és aparentment senzilla (no puc jo ser feliç, o no té sentit que ho sigui, si al meu voltant els altres són desgraciats) però les implicacions de tot ordre que té (ètiques i, per descomptat, polítiques) són fondes i complexes. Condueixen en tot cas cap a una superació de l'individualisme i del nacionalisme, ara que aquestes dues pulsions destructives tornen a condicionar l'escenari polític, tant a escala europea i internacional com en l'àmbit català i espanyol. Raül Romeva repassa idees d'alguns dels pensadors occidentals de referència (Capra, Rifkin, Bauman, MacIntyre, Klein, Han) i entronca amb les reflexions de Joan Manuel Tresserras i Enric Marín, o amb les de Manuel Castells, per reafirmar-se en la seva convicció que la República catalana té sentit en la mesura que sigui un projecte polític per aprofundir en els drets civils, les llibertats ciutadanes i la idea de bé comú, avui bescantada pel pensament reaccionari com si fos gairebé una idea totalitària. La "via ubuntu", com en diu Raül Romeva, pot ser una via eficaç per posar en evidència algunes de les moltes mentides que ens assetgen cada dia, sovint de més a prop que no ens pensem. 

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF