Protàgores a la presó

Els presos polítics són el problema més urgent de Pedro Sánchez, si vol ser un govern per a tots

Protàgores d'Abdera, filòsof sofista, és l'autor de la cèlebre frase “l'home és la mesura de totes les coses”, que Aristòtil, a la seva 'Metafísica', comenta d'aquesta manera: “Vol dir que allò que sembla a cadascú, allò és sens dubte. Essent així, resulta que la mateixa cosa és i no és, que és bona i dolenta, i així igualment al que pot ser dit amb proposicions contradictòries, ja que una cosa sembla a uns bella, i a d'altres el contrari: mesura és allò que sembla a cadascú”. Avui en dia, diríem que Protàgores ens sumeix dins l'àmbit del relativisme.

Protàgores és un dels filòsofs de l'antiguitat clàssica que sentim anomenats per Oriol Junqueras a les imatges de la presó d'Estremera publicades per aquest diari, durant una classe d'història de la filosofia que imparteix a altres reclusos. L'esmenta de passada, amb aquell to didàctic que és propi del vicepresident, com és de raó esmentar Protàgores en parlar dels presocràtics. Però és oportú a la seva situació, i a la dels altres presos polítics catalans.

Perquè el fet que ell, Forn, Romeva, Forcadell, Bassa, Rull, Turull, Sànchez i Cuixart siguin a la presó és una ignomínia inacceptable, i tanmateix per a molts és un fet lògic i fins i tot positiu: els veuen com a polítics criminals que han comès un intent de cop d'estat, o com els promotors d'una insurrecció violenta en què hi va haver catalans que van arribar a utilitzar els seus fills i els seus avis com a escuts humans. Per tant, el lloc que els pertoca és la presó, a l'espera d'un judici que els condemni com el que són. Els veuen així perquè així és com els han explicat els fets que han succeït a Catalunya en els últims mesos i anys, i ningú els ho ha explicat de cap altra manera. Ni la gran majoria han tingut interès que els ho expliquessin de cap altra manera.

Espanya té presos polítics, una situació inacceptable. Això és el que ens recorden les imatges d'Estremera

Entre Protàgores i Aristòtil hi ha la figura de Sòcrates, que va definir el mal vinculant-lo amb la ignorància. Qui fa el mal és perquè ignora el bé, va sentenciar el filòsof. Molts es van burlar de Junqueras perquè, en saber que ingressava a presó per ordre de la jutge Lamela, va fer un tuit adreçant-se a la ciutadania “perquè el bé derroti el mal a les urnes el 21-D”. Li van dir capellà, maniqueu i tota casta d'insults, que és com solen expressar-se els ignorants. Però no és difícil entendre que el que Junqueras desitjava, i desitja, és que el coneixement derroti la ignorància, perquè del coneixement (mutu) neix la possibilitat del diàleg i l'entesa. I el nacionalisme espanyol ho ignora tot sobre Catalunya, la seva gent, la seva història i la seva cultura. “Desprecia cuanto ignora”, com va escriure Machado.

Espanya té presos polítics, i aquesta és una situació inacceptable per a una democràcia i un estat de dret. Que, no obstant això, a molta gent li sembli una situació positiva, significa una degradació alarmant d'aquesta mateixa democràcia. Això és el que ens recorden les imatges d'Estremera. I aquest és el problema més urgent que té damunt la taula el govern de Pedro Sánchez, si de veres vol ser un govern per a tots.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 24/06/2018

Consultar aquesta edició en PDF