President Torra, president Sánchez
EscriptorDemà pren possessió el govern del president Quim Torra i des d'avui Pedro Sánchez és el nou president d'Espanya, i ben aviat haurà de designar el seu, de govern. Amb la diferència que Sánchez podrà nomenar ministre qui vulgui, mentre que Torra ha hagut de substituir els consellers empresonats i exiliats com a conseqüència del seu bloqueig per part de M. Rajoy, en el que ha resultat ser el darrer abús de poder que haurà comès sota l'empara del 155. Un article 155 de vergonya antidemocràtica. I Sánchez i el PSOE han estat imprescindibles per apuntalar-lo i tirar-lo endavant, igual que ara també seran imprescindibles per retirar-lo i per reparar-ne els danys causats. Com que no parlem d'amor ni de principis, sinó únicament de política, hem d'acceptar que Sánchez (com ha dit ell mateix) estén la mà als independentistes i als republicans catalans, i que per tant abandona la cursa del nacionalisme espanyol contra Ciutadans, que l'havia dut a reclamar reformes autoritàries del Codi Penal i a insultar el president Torra. Per la seva banda, Torra ha reiterat que, malgrat el relleu dels consellers, no renuncia a la seva restitució ni a la del president Puigdemont.
Posats a especular, ¿seria capaç Pedro Sánchez de ser el Suárez de Puigdemont, facilitant-ne el retorn? Més que més si, com tot sembla indicar, la justícia alemanya acaba alliberant el president català de tots els falsos càrrecs contra ell. En tot cas hi ha un munt de feina que Torra i el seu govern hauran de fer amb els seus equivalents espanyols, que a més d'homòlegs cal esperar que a partir d'ara seran també interlocutors. Començant per l'amnistia a tots els represaliats per idees o actuacions polítiques (els presos, els exiliats, els encausats, el major Trapero i el seu equip: la paraula ha de ser 'amnistia' i no 'indult', perquè l'indult és el perdó a un delicte que s'ha comès, i ni els dirigents catalans ni cap altre dels represaliats en els últims temps per l'estat espanyol n'han comès cap, de delicte), continuant per la retirada de la intervenció sobre les finances de la Generalitat i acabant per la reparació de totes les disfuncions administratives infligides durant l'aplicació del 155. Per aconseguir-ho, serà fonamental la fermesa de Quim Torra i que Pedro Sánchez es deixi aconsellar molt més per Miquel Iceta o Meritxell Batet que no pas per José Luis Ábalos o els 'barons' territorials, si més no els del perfil de Javier Lambán o Javier Fernández. Una dirigent com Francina Armengol, en canvi, sí que li pot ser ben útil.
Del PP hi haurà temps de parlar-ne, però de moment cal subratllar la seva tendència a ser expulsat del poder sense honor i amb ignomínia. Aznar va fer perdre a Rajoy unes eleccions mentint abjectament sobre els atemptats de l'11-M, i ara el mateix Rajoy ha perdut el govern perquè el seu partit (i el d'Aznar) és una cova de lladres. Tant com els ha agradat enviar gent innocent a la presó, esperem que la seva assumpció de responsabilitats no s'acabi en l'àmbit polític i que paguin també tot el mal que han fet davant de la justícia.
