Publicitat
Publicitat

Premsa, justícia i lubrificació

Les preguntes de l’advocat Martínez Becerra són gairebé obscenes i clarament denigrants per a la (presumpta) víctima

Certa premsa espanyola tornava a impartir ahir una lliçó col·lectiva de periodisme amb la publicació de la declaració judicial de la noia que va ser presumpta víctima de la presumpta violació per part del grup de presumptes homes coneguts com “ la manada ”. L’interrogatori del lletrat Agustín Martínez Becerra, defensor de tres dels acusats, inclou literalment preguntes i observacions com les següents: “En aquell moment vostè estava, permeti’m la pregunta, excitada?” O bé: “Va sentir dolor?” O bé: “Entenc que estava prou lubricada per poder mantenir relacions sexuals sense sentir dolor”. L’interrogatori és molt més extens, però es podria resumir en una sola pregunta: “¿No deu ser que vostè és una mica puta?” Les preguntes són tan escabroses com la decisió de fer-les públiques a través dels mitjans de comunicació. Algun d’aquests mitjans també es burlava no fa gaire d’algú a qui anomenaven “ Marta dedos rotos ”, en referència a Marta Torrecillas, la noia que va ser agredida per la policia durant l’1-O i que en un primer moment va pensar que tenia els dits trencats després que un agent els hi hagués retorçut de forma proporcionada i exemplar. Algun informava, també, de la manifestació d’ahir a Brussel·les com d’“una marxa per la independència de Catalunya i en contra de la UE”. Uns mitjans als quals hem vist publicar falsedats provades sense que mai s’hagin disculpat per fer-ho excepte si una sentència judicial els hi obligava.

Les preguntes de l’advocat Martínez Becerra són gairebé obscenes i clarament denigrants per a la (presumpta) víctima. Suposem (és una hipòtesi de treball) que un dia no és una noia de divuit anys sinó un senyor respectable, tal vegada un professional liberal i tot, qui és violat de matinada dins un portal per cinc energúmens. I que en aquell moment fatídic, ai las, el senyor té una inoportuna erecció. I que un any i mig després, al judici, la defensa dels presumptes violadors aporta com a prova un dossier amb fotos de la vida quotidiana del senyor respectable posterior als fets, confeccionat per un detectiu privat contractat amb aquest objectiu. I que l’advocat omple el senyor respectable de preguntes relacionades amb la seva conducta durant aquella matinada i, sobretot, amb morbositats de pèssim gust relatives al seu grau d’excitació.

Seria un escàndol, i no és difícil imaginar que el president del tribunal declararia improcedents les preguntes i ordenaria retirar-les. Però en el cas de la noia dels Sanfermines del 2016 no ha estat així. No només les preguntes són ofensives i absurdes (moltes reaccions corporals, en un estat de màxima tensió, són incontrolables i per descomptat no són significatives de res) sinó que, a més, han estat fetes públiques als quatre vents a fi de vendre algun diari a base d’alimentar la morbositat més baixa. Tothom, fins i tot individus com els que componen la tristament famosa manada, té dret a la defensa i a un judici just. Però mai al preu de denigrar la dignitat de la víctima.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF