12/09/2017

Pregàries unionistes desateses

2 min

Hores abans de la impressionant manifestació de dilluns, Albert Rivera i Pablo Casado van sortir a dir coses. El cada vegada menys líder de Cs (Inés Arrimadas el deixa cada dia en evidència, fins i tot quan no s’ho proposa), en un acte de gent autoexclosa de la Diada, exhibia els seus dots com a humorista fent comparacions entre Carles Puigdemont i personatges del còmic com Superman o Batman. Per la seva banda, el vicesecretari de comunicació del PP es devia haver encomanat des de Madrid de l’alegria de la Diada i es va desbridar amb metàfores navals (“No es pot comparar el transatlàntic de l’estat espanyol amb la zòdiac punxada dels independentistes”) i discotequeres (“Els independentistes són com el xulo de discoteca que et provoca perquè tu li peguis primer”, una descripció involuntària però exacta de la mena d’ambients en què ha forjat el seu esperit aquest jove). Va ser oportú que Rivera esmentés Batman, perquè ell s’assembla molt a Robin, aquell nen repel·lent amb antifaç i calça curta que li van encolomar a l’heroi de Gotham City per endolcir el to de les seves històries, amb el resultat que es van tornar llardoses. Casado, per la seva banda, té una forta tirada al Pedrín de Roberto Alcázar, aquell còmic franquista en què el tal Pedrín solia cridar “¡Yo lo sujeto, jefe, dele con la cachiporra!” quan atonyinaven algun hippie. Casado, que cal subratllar que parla en nom del PP i per tant del govern d’Espanya, no es va estar d’advertir tot tibat que no tindrien cap dubte a aplicar la llei “contra els qui incendiïn els carrers a Catalunya”, enèsima apel·lació a la violència que el PP i tot el seu entorn mediàtic i judicial està esperant amb candeletes que es produeixi per poder exercir una repressió com Déu mana, integral i de cap a peus. No com aquests petit fours de repressió amb què s’han d’acontentar ara, com a Valls, que són llaminers però tenen gust de poc.

Això, pel que fa als joves unionistes de la dreta. Per l’esquerra, Pedro Sánchez va afirmar literalment fa uns dies que Espanya és una nació que es compon de quatre nacions, a saber: Espanya, Catalunya, Galícia i Euskadi, mentre segueix afirmant sense cap problema que està simultàniament a favor de l’autogovern de Catalunya i d’enviar la policia a retirar les urnes. Per la seva banda, Pablo Iglesias, en la seva al·locució a Santa Coloma de Gramenet de dilluns, va demostrar que insisteix a ficar dins un mateix sac el PNB i l’independentisme català en tota la seva diversitat (“cosas de burgueses”, en la seva mentalitat), i va proclamar que, tot i situar-se “als antípodes ideològics” de tots ells, està disposat a fer-hi un nou pacte (“a new deal”) sempre que sigui “per fer fora el PP de les institucions”. I posar-l’hi a ell, es va descuidar de dir, però es va sobreentendre.

Els uns, doncs, eleven pregàries perquè hi hagi bufetades (i si pot ser, com diuen ells, “algún muerto”), i els altres per treure rèdit polític de la situació, tot i que no saben com. Encara no han entès que l’homilia va de tota una altra cosa.

stats