VISCA EL SISTEMA

Otegi, cop de maça a la justícia espanyola

Arnaldo Otegi també va ser un pres polític

SEBASTIÀ ALZAMORA
SEBASTIÀ ALZAMORA Escriptor

Arnaldo Otegi també va ser un pres polític. Així es pot interpretar de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg, que certifica que l'actual líder de Sortu no va tenir un judici just en el seu processament per l'anomenat cas Bateragune, pel qual Otegi va ser condemnat a deu anys de presó per l'Audiència Nacional, que el va considerar dirigent d'ETA. Posteriorment el Tribunal Suprem li va rebaixar la pena a sis anys i mig, en una nova sentència que va comptar amb dos vots particulars que demanaven, respectivament, la lliure absolució i l'anul·lació del judici. Otegi va complir els sis anys i mig íntegrament a la presó de Logronyo. Durant la seva reclusió nombroses personalitats van demanar el seu alliberament: des de premis Nobel de la pau com Adolfo Pérez Esquivel i Desmond Tutu fins a l'ex fiscal general dels EUA William Ramsey Clark o pensadors com Noam Chomski i James Petras, passant per polítics com Carod-Rovira, Julio Anguita i l'expresident de l'Uruguay José Mujica, entre molts d'altres. Com es va repetir en moltes ocasions, Otegi era una peça clau en el procés de pau a Euskadi, i empresonar-lo suposava un error equivalent al que hauria suposat tancar Gerry Adams a Irlanda del Nord durant la negociació de l'acord de pau. L'estat espanyol i la seva justícia, per descomptat, no van escoltar cap veu ni cap argument. Es tractava, una vegada més, d'aplicar la venjança i el càstig exemplar contra algú a qui els principals mitjans i partits polítics del nacionalisme espanyol havien venut a l'opinió pública com un assassí i un enemic d'Espanya.

Ara el TEDH desmantella d'un cop de maça (de maça de jutge imparcial) la mentida d'aquells judicis, d'aquelles sentències i d'aquell empresonament. I ho fa en un moment de màxim descrèdit per a la justícia espanyola, just quan el Tribunal Suprem ofereix un espectacle impresentable a propòsit de la sentència sobre l'impost de les hipoteques (en el moment d'escriure aquest article, els magistrats de l'Alt Tribunal duen 36 hores reunits, intentant decidir com expliquen la situació d'inseguretat jurídica que ells mateixos han creat), i a les portes del judici contra els líders de l'1-O, pel qual la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat sol·liciten penes molt més elevades que les d'Otegi, sense que en aquest cas hi hagués violència ni terrorisme de cap tipus. Ni rebel·lió ni sedició, com ells mateixos saben.

“Alguna cosa està podrida a l'estat”, diu el personatge d'Horaci al 'Hamlet' de Shakespeare. A l'estat de Dinamarca, més concretament. Al d'Espanya, la certesa de la corrupció política i financera i la sospita, fonamentada en evidències ben visibles, de la politització de la justícia i de l'absència de la separació de poders, fan que la podridura s'estengui fins als punts més alts del seu sistema polític i institucional. Fins molt més amunt dels caps dels líders, els jutges, els fiscals i els periodistes que, sense cap èxit, fan mans i mànigues per intentar dissimular-la.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF