Una nova llei contra la infàmia
EscriptorÉs una magnífica notícia l’aprovació, aquest dimarts per part del Parlament de les Illes Balears, de la llei de memòria i reconeixement democràtics, que té per objectiu la reparació de la memòria de les víctimes de la dictadura franquista i que compromet el govern a treballar, entre altres qüestions pendents de fa més de vuitanta anys, per l’anul·lació dels judicis sumaríssims i els consells de guerra contra ciutadans de les Balears: judicis farsa, muntats sobre acusacions falses, que només a Mallorca varen deixar més de 2.300 víctimes de la repressió, entre les quals el batlle republicà de Palma Emili Darder, que fou afusellat, a pesar de trobar-se greument malalt, recolzat en una pedra perquè no es podia aguantar dret. La nova llei complementa l’anomenada llei de fosses, aprovada també dins la present legislatura i que ha permès l’exhumació de la fossa comuna del cementiri de Porreres. Aquesta legislació és especialment valuosa, atès que Mallorca compta amb el trist honor d’haver estat la primera zona militar que es va adherir a la insurrecció armada de 1936 i que la repressió feixista hi va ser particularment acarnissada i salvatge.
La nova llei conté també un règim sancionador que preveu multes d’entre 200 i 150.000 euros per a qui faci enaltiment del franquisme o faci exhibició de la seva simbologia, i que va tenir, gens sorprenentment, el vot en contra del PP i Cs, amb l’argument que “no es repara la memòria de les víctimes sancionant”. Diguéssim que com a mínim hi ajuda, i si no que ho preguntin a Alemanya, on aixecar el braç per fer la salutació feixista pot comportar arrest policial, i fer apologia del feixisme està castigat amb penes que van des de les multes fins a l’empresonament. És convenient recordar que, tot just la setmana passada, el partit blau i el taronja, juntament amb el PSOE, varen rebutjar al Congrés una proposta de reforma de la llei d’amnistia de 1977 que permetés jutjar els crims del franquisme. És per altra banda digne de menció que els socialistes illencs, amb la presidenta Armengol al capdavant, es desmarquin del que fan (o, més ben dit, no fan) el seu partit i l’esvaït Pedro Sánchez a Espanya.
Les sancions són especialment pertinents ara, quan el delicte d’odi està essent també tergiversat pels partits d’extrema dreta (els dos mencionats, més d’altres d’extraparlamentaris) per presentar denúncies i querelles contra tothom que no es mostri feliç en una jura de bandera. Per delicte d’odi no es poden entendre les expressions d’ideologies com el republicanisme o l’independentisme, i sí, en canvi, totes aquelles que vagin contra minories o contra persones desprotegides. O contra les víctimes del franquisme, que han patit el doble oprobi de la repressió, primer, i de l’oblit, després. No es tracta de reobrir ferides, sinó de tancar-les, i només es poden tancar si tenim present què va succeir no fa tant de temps. Aquests dies mateix, en un país que es proclama laic a la seva Constitució, la ministra Cospedal fa onejar la bandera espanyola a mig pal.
