VISCA EL SISTEMA

Es mengen Torra, escac a Sánchez

Als partidaris de la solució dialogada se'ls gira (més) feina

fa tres anys eren els agents de policia els que cridaven " que nos dejen actuar", ara ja fa temps que són els jutges els que no tan sols ho criden —metafòricament, que s'ha d'aclarir tot— sinó que actuen —gens metafòricament, sinó de manera ben contundent i explícita–. El Suprem inhabilita un president de la Generalitat amb una excusa ridícula: “No es que no descolgara una pancarta, es que desobedeció”, repeteixen una vegada i una altra les mil veus de la moderació i el no nacionalisme que marquen la pauta de la política espanyola. Filar tan prim i tan dur amb la desobediència d'un que despenja de mala gana una pancarta, amb tres dies de retard, en el país (o l'estat) de la policia patriòtica, de la Gürtel, de la Kitchen, del rei fugat a Abu Dabhi amb la màquina de comptar bitllets, dels presos polítics, de la ultradreta exercint l'acusació particular en judicis de màxima transcendència política, i de tot el que vostès vulguin, és un acte de lesa democràcia que es fa difícil d'adjectivar. Quim Torra pot haver estat un president pintoresc i alguns li hem trobat més errades que encerts. Però, a diferència dels que l'inhabiliten i de molts dels que aplaudeixen la seva inhabilitació, no és un corrupte, ni un prevaricador, ni algú que utilitzi les institucions per atropellar els seus contraris (més aviat lamenta absurdament que li són una nosa per assolir la independència, però això ja ho comentarem un altre dia).

L'estat espanyol amplia així la llarga llista de presidents de la Generalitat represaliats (que inclou els tres últims, per díscols, i falta veure si inclourà també el pròxim o la pròxima en el càrrec) i aprofundeix en els greuges, històrics i actuals, que alimenten el conflicte entre Catalunya i Espanya. Somien encara en una victòria completa, que significaria la total erradicació de la identitat catalana a Catalunya, i la configuració d'una Espanya llisa, homogènia i granítica, sense diferències ni diversitat interna de cap casta. Perquè la ferida cogui més no s'escatimen detalls: la inhabilitació arriba en vigílies del tercer aniversari de l'1-O (quan van obtenir la gran victòria d'enviar la policia a apallissar ciutadans indefensos, a la vista del món sencer) i coincidint amb l'inici del judici contra l'activista Tamara Carrasco, acusada d'enviar whatsapps convocant a actes de protesta ciutadana (tallar carreteres és un acte de protesta ciutadana). El missatge de por és clar: no ens oblidem de cap de vosaltres; des del president fins a l'activista més humil, tots tindreu el que us mereixeu.

De tota manera, en la particular partida d'escacs que juga el nacionalisme espanyol d'estat, el premi gros no és el govern de Catalunya, sinó el d'Espanya. Així, el Suprem es menja l'alfil Torra per fer escac a Pedro Sánchez i tots els que el van fer president. A dia d'avui, els partidaris de la confrontació (intel·ligent o obtusa) tenen més de mitja campanya electoral feta; als partidaris de la solució dialogada se'ls gira (més) feina per convèncer l'electorat de l'eficàcia de la seva proposta.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF