VISCA EL SISTEMA

Els intoxicadors

Protegim-nos del covid-19, però guardem-nos també dels intoxicadors de les paraules

En les setmanes que duim en estat d'alarma, els tres partits de la megadreta espanyola han tingut comportaments lleugerament diferents. El PP fa veure que manté la lleialtat al govern que se li pressuposa a un partit d'estat en un moment com aquest. Però això és només de cara a la galeria, perquè en realitat Pablo Casado fa de poli bo a les sessions al Congrés de Diputats, mentre el seu número dos, Teodoro García, fa de poli dolent amb declaracions als mitjans i intervencions a les xarxes, ocasionalment amb el suport de Cayetana Álvarez de Toledo. Vox han mantingut durant uns dies un perfil baix (sobretot després que els dos mascles alfa de la formació, Santiago Abascal i Ortega Smith, donessin positiu per covid-19 després d'haver escampat la malaltia donant-se un banys de masses al congrés del partit a Vistalegre), però sembla que ara ja no han pogut més i s'han despenjat amb la bola que l'aplicació del govern d'Espanya sobre el coronavirus amaga un sistema de control dels ciutadans per geolocalització. Ciutadans, mentrestant, són els que es mantenen més callats, cosa per altra banda lògica atesa la situació de fragilitat en què es troben.

És possible que els tres partits es mostrin, amb matisos, relativament continguts, però això no impedeix que des del primer minut la premsa que els és afí no hagi descansat en la seva tasca de propagar infeccions ideològiques i mentals entre l'opinió pública. La més divulgada és la que vincula el coronavirus amb el feminisme i el 8-M i, per descomptat, amb Unides Podem i amb Pedro Sánchez. El resum de la història vindria a ser que Madrid va ser empestat per les manifestacions del 8-M, consentides i fins i tot impulsades per Sánchez i els seus socis de govern. S'hi afegeixen historietes col·laterals, com per exemple que Irene Montero va infectar personalment una treballadora de la neteja que va anar a fer net el seu despatx. O una altra que afirma que existeix una empresa espanyola anomenada Genómica que fabrica tests de detecció del covid-19 que tenen un 98% de fiabilitat, però que el govern espanyol no n'hi compra perquè l'empresa és d'una germana de María Dolores de Cospedal. Tot és d'una baixesa i d'una descomposició moral indescriptibles, però al mateix temps tenen l'eficàcia dels missatges simples que calen fàcilment entre sectors amplis de la ciutadania, predisposats a creure-se'ls, o simplement descuidats amb la informació que consumeixen.

Ara mateix no podem mirar gairebé res més que el virus, i és lògic que sigui així, però no hauríem d'oblidar que els problemes que teníem abans de la pandèmia no han desaparegut. Un d'ells és una democràcia feble, a causa entre altres coses de l'acció constant d'erosió que hi practica aquesta dreta nacionalista espanyolera que no permet que res la desviï dels seus objectius. Tampoc de la manera que té d'aconseguir-los, que essencialment consisteix a corrompre-ho tot: des de les institucions i els poders de l'Estat fins als mitjans de comunicació. Protegim-nos del covid-19, però guardem-nos també dels intoxicadors de les paraules.

EDICIÓ PAPER 06/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF