18/11/2019

Frivolitat i càlcul electoral

2 min

Dèiem ahir que el judici contra el president Torra per un assumpte de pancartes és un (altre) escàndol democràtic, però això no impedeix que sigui decebedora l'actitud del president a l'hora d'enfrontar-s'hi. Torra transmetia aquest dilluns la imatge d'un líder desubicat que es pensa que està vivint el seu triomf, fins al punt que semblava donar facilitats al tribunal per sentenciar la seva inhabilitació en el càrrec. La cúpula de la justícia espanyola, i en especial els jutges i els fiscals que han intervingut i intervenen en tot el que té a veure amb el conflicte entre Catalunya i Espanya, ha demostrat a bastament ser parcial i venjativa fins a l'obcecació. Això és calamitós, però també ho és que qui ostenta la presidència de la Generalitat s'ofereixi com a boc expiatori, potser amb la finalitat de satisfer una aspiració personal (ser perseguit per Espanya, com els seus antecessors) i a la vegada contribuir a les expectatives electorals de Junts per Catalunya, el partit que acumula més presidents màrtirs. En companyia de l'advocat Boye, van comparèixer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a oferir un recital d'eslògans i de conyetes en sintonia amb les del dinar del dia anterior a Bescanó, on Torra va amenaçar de llufar-se davant del tribunal. Trapellot, trapellot. Ara que m'inhabilitin, sembla que pensi, i entre això i l'enèsima promesa del retorn de Puigdemont ja tenim mitja campanya feta.

ERC també fa els seus, de càlculs, després d'haver vist com el 10-N perdia dos escons i 150.000 vots, intentant dilucidar si li surt més a compte aprovar els pressupostos de la Generalitat a canvi de permetre la investidura de Sánchez o els rèdits que pugui obtenir a curt termini del fet de bloquejar-la. Tornaria a ser un no tan forçat, i sobretot tan estèril, com el que va donar ERC als pressupostos de l'Estat presentats pel mateix Sánchez, i que va significar la convocatòria a eleccions generals del passat mes d'abril, repetida després al novembre. Jugar ara a especular amb unes terceres eleccions espanyoles mentre plana la remor d'unes eleccions catalanes anticipades és una postura que només s'entén en clau d'interès de partit, posat per davant de l'interès general. Per la seva banda, la CUP segueix instal·lada en la seva retòrica sobre escons ingovernables, crides a la mobilització permanent (és d'on treuen els vots) i apel·lacions a una classe treballadora que demostren no conèixer ni de lluny. Dissabte al FAQS, una representant d'Arran, organització vinculada a la CUP, afirmava tota convençuda que els drets individuals no existeixen i que només compten els drets col·lectius, una idea que li compraran gustosament en qualsevol règim autoritari.

Pedro Sánchez és un dirigent d'una frivolitat atroç, capaç de defensar postures suposadament antagòniques d'un dia per l'altre, segons el que li convé o es pensa que li convé. Però la frivolitat no és cap patrimoni que tingui en exclusiva. Compten només els vots al preu que sigui, i persisteix la mentalitat de campanya electoral permanent.

stats