Europa i els pobres

Amb la seva tasca l’ONG Proactiva Open Arms ha fet que el món vegi el que no havia de ser vist

Europa estableix acords amb Turquia i amb Líbia amb l’objectiu d’enfonsar els refugiats dins les aigües del mar, perquè són pobres. També perquè són negres, cosa lletja, però sobretot perquè són pobres, cosa molt més lletja encara (si en comptes de negres refugiats fossin negres rics, la seva situació seria ben diferent). El que diem pot semblar simplista, però no ho és gens: de fet, els pobres són el gran problema de la Història, i aquí la majúscula és obligada. Què s’ha de fer amb els pobres. Els pobres acostumen a ser lletjos, com dèiem, sovint tenen maneres desagradables, no valen res (en diners, esclar), i, el pitjor de tot, posen en evidència les profundes deficiències en l’organització de les societats humanes. Són perdedors, i a ulls de molta gent, qualsevol esforç que es faci per ells serà també un esforç perdut. Es poden aprofitar aquells que serveixin com a força animal (mà d’obra, en diuen) fins que caiguin rebentats, però la resta, senzillament, sobren. No es pot fer res per ells, i a més, qualsevol cosa que es faci serà debades. En conseqüència, el més senzill és matar-los. Amb fam, amb malalties, amb guerra, amb privacions de tot tipus (també de llibertats i de drets humans) o directament enfonsant-los dins la mar, que fa forat i tapa. El que s’empassa la mar ja no existeix mai més, perquè tampoc no es veu. A força de ser pobres, els pobres, si se’ls ofega, no deixen ni rastre. I ningú els troba a faltar: ningú que compti, volem dir. Com a apunt, val la pena recordar que encara hi ha qui insisteix en els valors cristians que suposadament es troben en els fonaments de la Unió Europea. Juncker, Tajani i Tusk són catòlics, al cap i a la fi. Sembla que ni ells ni tants altres eurodirigents no han llegit o no recorden l’escena de Jesús i els mercaders del temple.

Els pobres, si se’ls ofega, no deixen ni rastre. I ningú els troba a faltar: ningú que compti, volem dir

Matar persones, això sí, és delicte en tota la UE, fins i tot encara que es tracti de pobres. Per això, si la UE decideix contractar els governs de Turquia o de Líbia com a sicaris per matar pobres ofegant-los dins el mar, aquells europeus rics, o aproximadament rics, que s’atreveixin a denunciar-ho han de ser suprimits de l’esfera pública. Com que, a aquests, potser sí que algú que compti els podria trobar a faltar, no se’ls mata, sinó que se’ls converteix en criminals. És el que succeeix ara amb els membres de l’ONG Proactiva Open Arms, que amb la seva tasca de rescat ha fet que el món vegi el que no havia de ser vist: la lletjor dels pobres en ser ofegats dins les aigües de la Mediterrània. Per això se’ls acusa de delictes falsos però gravíssims, pels quals poden ser castigats amb anys de presó i multes astronòmiques. És el que diu el ministre de l’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, expert, com el govern al qual pertany, en acusacions falses: “Les organitzacions hi són per ajudar, no per afavorir la immigració il·legal”. Sap de què parla. Aquí, als negres pobres se’ls rep amb tanques de ganivets a Ceuta, se’ls ofega a Tarajal, se’ls amuntega com si fossin detritus als CIE o se’ls balda a garrotades de la policia a Lavapiés.

EDICIÓ PAPER 22/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF