VISCA EL SISTEMA

Valls, l'Estat contra el poble

Per a Valls, Forn és algú que “és a la presó”, i això l'invalida per ser candidat

El candidat a l'alcaldia de Barcelona Manuel Valls, aquest dilluns en entrevista a Catalunya Ràdio, emetia missatges sibil·lins. Es mostra, per exemple, en desacord amb Pablo Casado quan qualifica l'independentisme i el republicanisme catalans de “banda de fanàtics racistes i supremacistes que tenen segrestada una societat”, però ell no s'està de dir-ne (incloent-hi Ada Colau) que són “populistes que van en contra de les idees d'Europa”, i relativitza el discurs extremista de Casado recordant que el PP és un partit centrat i de govern. La realitat és que el PP de Casado ja ha regalat quatre-cents mil vots a Vox a Andalusia i que sembla decidit a regalar-n'hi molts més encara a les properes cites electorals. I la realitat és que Ciutadans, el partit que dona suport a la candidatura de Valls, ha signat un pacte amb el PP i Vox per formar govern a la Junta d'Andalusia. Però, per a Valls, Ciutadans són “una formació socialdemòcrata, liberal i progressista”. Pel que fa al pacte de la vergonya andalús, Valls arriba a preguntar-se “quina altra cosa es podia fer”. L'ex primer ministre francès no blanqueja la ultradreta de Vox, però sí els partits que pacten amb aquesta ultradreta, la legitimen, l'alimenten i fins i tot incorporen el seu discurs rabiós. I completament contrari a la lletra i l'esperit de la Constitució espanyola, tot sigui dit.

L'ex primer ministre francès no blanqueja la ultradreta de Vox, però sí els partits que pacten amb aquesta ultradreta

El respecte a la Constitució, precisament, és l'argument que Valls esgrimeix per marcar una línia vermella enfront de Joaquim Forn, que serà presentat aviat com a candidat a Barcelona per la Crida i el PDECat. Per a Valls, Forn és algú que “és a la presó”, i això l'invalida per ser candidat en unes eleccions. Però Valls oblida o vol oblidar que Forn (com Bassa, Forcadell, Turull, Rull, Sànchez, Cuixart, Romeva i Junqueras) és un pres polític. Valls respondria immediatament que això no és cert, però encara no hem sentit ningú dels que neguen que a Espanya hi hagi presos polítics donar un sol motiu per poder considerar aquestes persones presos comuns, pendents de judici per haver comès un delicte contra el Codi Penal: les acusacions de rebel·lió i sedició ja han estat tombades per tribunals europeus, i la de malversació és tan dubtosa que el mínim seria que aquestes persones fossin al carrer mentre esperen judici. En qualsevol cas, Forn té vigents tots els seus drets polítics, i pot presentar-se a les eleccions que vulgui. Estatalista com a bon francès, el que vol dir Valls és que les idees de Forn, i les del poble que ell i els altres presos representen, van contra l'interès de l'estat, en aquest cas de l'estat espanyol. Per això, segons ell, són il·legítimes. Les idees dels socis de Vox, el PP i Ciutadans, en canvi, van en plena sintonia amb l'interès d'estat, i per això són les bones. Ara bé: dir que uns són populistes i els altres són socialdemòcrates liberals és cometre un trànsit il·legítim (aquest sí) entre categories. I és abandonar la democràcia per abraçar-se a l'autoritarisme: no seria 'l'état c'est moi', però sí 'l'état c'est à nous'.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF