VISCA EL SISTEMA

Eliminar llibres mai és bona idea

Si el que diu un llibre ens repugna, en comptes d'eliminar-lo sempre tenim l'opció de refutar-lo

Famílies de l'Escola Tàber de Barcelona, representades per la “comissió de gènere” d'aquest centre i amb el suport de l'Associació Espai i Lleure, van decidir la setmana passada eliminar 200 llibres de la biblioteca escolar per considerar que tenien continguts masclistes o sexistes. Denuncien que “estem lluny d'una biblioteca igualitària en què els personatges siguin homes i dones per igual i en què les dones no estiguin estereotipades”, i expliquen que els llibres suprimits (entre els quals hi ha contes i llegendes universals com 'La Caputxeta Vermella', 'La Bella Dorment' o 'La llegenda de Sant Jordi') són “tòxics” des del punt de vista de gènere. Alguns mitjans de comunicació van córrer a destacar la notícia de l'eliminació d'aquests llibres “tòxics” com un fet ben lloable.

Aquesta iniciativa no és més que un altre exemple de la increïble capacitat que tenim les persones de pervertir fins i tot les idees més justes

Segur que res més lluny de la intenció d'aquests pares i mares i de la comissió de gènere de l'escola Tàber, però aquesta iniciativa no és més que un altre exemple de la increïble capacitat que tenim les persones de pervertir fins i tot les idees més justes. Eliminar llibres en nom d'una idea, la que sigui, sempre és una mala idea (valgui la redundància), i els precedents històrics, des de l'índex de llibres prohibits per l'Església fins a les cremes de llibres del feixisme, ho demostren. La formació de l'esperit crític, que és l'objectiu que sempre s'invoca en aquests casos, és una tasca delicada i complexa. Però hi ha una cosa segura, i és que l'esperit crític es forma a partir del coneixement, i el coneixement és el contrari de l'ocultació o de la censura. Tot això, sense oblidar el punt ridícul que té aquesta història: el cas de l'Escola Tàber recorda molt aquell llibre titulat 'Contes per a nens i nenes políticament correctes', del nord-americà James Finn Garner, que aquí vam conèixer a finals dels noranta gràcies a la traducció de Quim Monzó. Aleshores el llibre ens feia riure pel que tenia de paròdia, i, per tant, d'exageració. Ara, els pares i mares de l'Escola Tàber l'han convertit en profecia complerta.

Llibres infantils sexistes: cal retirar-los o reinterpretar-los?

Fins i tot l'ús de terminologia com “llibres tòxics” o “comissió de gènere” fan pensar en règims totalitaris i en caceres de bruixes, una altra vegada en contra dels propòsits dels seus impulsors. Però és que caure en el contrasentit és molt fàcil: verbigràcia, convertir el “pensament crític” en un dogma, o l'expressió “combatre els estereotips” en un estereotip. Aleshores no tan sols es fa un flac favor a la causa que es vol servir (en aquest cas el feminisme, però podria ser l'independentisme, l'ecologisme o l'antibel·licisme), sinó que encara pitjor: es posa en safata de plata a l'extrema dreta el seu argument preferit, segons el qual existeix un pensament únic progressista i que ells són els únics demòcrates autèntics que s'atreveixen a combatre'l. El pensament crític ens hauria de servir, també, per no posar-los-ho tan fàcil. I si el que diu un llibre ens repugna, en comptes d'eliminar-lo (i donar-li així el prestigi de ser un “llibre prohibit”) sempre tenim l'opció d'escriure'n un altre per refutar-lo.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF