L'economia no hi és, estúpids

Les dades de l'atur de març són les pitjors que s'han conegut mai en un sol mes, tant si es miren a cada comunitat com al conjunt de l'Estat, i la lògica indica que hem d'esperar un altre mes, fins a conèixer les d'abril, per acabar de saber la magnitud de la destrossa en el mercat laboral. Cal tenir en compte que els treballadors afectats per ERTOs (expedients de regulació temporal d'ocupació) no compten com a aturats, però que també es troben en una situació de fragilitat i total incertesa pel que fa al seu futur més o menys immediat. Es fa palès que els sectors més afectats, com no podia ser altrament, són el turisme i la construcció, que segueixen sent els pilars del model (im)productiu espanyol, i que en algunes comunitats autònomes -com Balears- ho són tot. Les retallades en sanitat de fa anys fan notar ara les terribles conseqüències en la crisi sanitària; els atacs de tot tipus contra l'ensenyament públic (per part, molt principalment, del govern del PP) es faran notar en la crisi econòmica. Sembla que no va ser tan bona idea subvencionar a fons perdut bancs i grans empresaris turístics i de la construcció (plataformes Castor incloses) mentre s'enviaven les classes treballadores al fracàs i l'abandonament escolar, i a l'ingrés al mercat laboral a través de llocs de treball temporal precaris i terriblement mal pagats.

En aquesta situació, crida l'atenció que el ministre de Foment, José Luis Ábalos, s'enfadi perquè la Generalitat pretengui suprimir els peatges, i que s'ofengui amb l'argument exòtic que això promou la mobilitat quan es treballa per restringir-la. La gent no es posarà a anar amunt i avall d'una autopista només perquè no hi hagi peatge, i menys ara que no hi ha enlloc on anar. Del que es tracta és d'evitar que la gent es desdineri encara més quan a molts els falta la liquidesa més imprescindible: és ben possible que el senyor ministre no pugui entendre que a molts els vingui de deu euros per poder passar el dia, perquè no li hagi passat mai o faci tant de temps que no se'n recorda, però així és com es troben ja molts i com es trobaran molts més encara. Sobretot si els fan pagar la quota d'autònoms i el lloguer, i la campanya de la declaració de la renda comença amb exquisida puntualitat (la declaració no surt a pagar només als rics, ni de bon tros).

Amb tot, el premi a l'argument fora de lloc de la setmana se l'endú la vicepresidenta i ministra d'Economia Nadia Calviño, que avisa que “no podem fer que l'Estat substitueixi l'economia”. Argument neoliberal que es pot aguantar a condició que hi hagi economia per substituir. Però l'economia es fa d'activitat, i de persones que, per dur a terme aquesta activitat, comprin i venguin, i rebin ingressos i els gastin. Si no es mou res i ningú ingressa ni gasta, no és que l'economia es vegi substituïda per res: és que l'economia ha deixat de ser-hi. I en aquestes condicions, sembla que a les administracions públiques no els queda altre remei que endeutar-se. I posar en marxa les màquines d'imprimir bitllets, si és necessari.