Deixi aquí una delació o una calúmnia

El PP proposa crear bústies de denúncies anònimes per queixar-se de suposats casos d'adoctrinament

No és tampoc cap novetat en la història recent del nacionalisme espanyol la proposta d'aquesta setmana presentada pel PP a Catalunya i al País Valencià de crear bústies de denúncies anònimes perquè, qui vulgui, pugui queixar-se sense donar el nom ni la cara de suposats casos d'adoctrinament i/o assetjament escolar. Separatista, per descomptat. A les Balears encara no han presentat la bústia sinistra, però ja arribarà. Es parteix del supòsit que a Catalunya i al País Valencià hi ha un clima de terror social que impedeix a molts ciutadans queixar-se dels abusos que els seus fills pateixen a l'escola a causa del fanatisme catalanista, perquè temen les represàlies. En conseqüència, es posa a la seva disposició una bústia perquè puguin fer-ho. És una manera de reproduir a la vida presencial allò que ja succeeix a l'àmbit digital a través de les xarxes socials: que molts, emparant-se en l'anonimat, hi aboquen tota la porqueria mental que els seus cervells segreguen, gairebé sempre mitjançant insults i històries delirants de persecucions inventades. I és també un pas més en la regressió feixistoide en què s'endinsen cada dia més la dreta i el nacionalisme espanyols: no és cap secret que la delació anònima, o la calúmnia feta córrer interessadament, són instruments indispensables en el funcionament de tot règim autoritari o totalitari. S'han passat anys acusant falsament la societat catalana de practicar aquesta immundícia, i ara proposen que siguin els seus votants i simpatitzants els que ho facin.

La delació anònima és un instrument indispensable en el funcionament de tot règim autoritari

Molts dels que ja fa més de vuitanta anys que jeuen dins una fossa comuna o a la vorera d'una carretera són allà com a conseqüència d'una delació anònima. Però no cal anar tan enrere: ja en l'etapa dita democràtica, durant la llarga etapa de la periodista María Consuelo Reyna com a subdirectora o directora del diari valencià 'Las Provincias', aquest rotatiu va publicar una secció infame (com la va qualificar Antonio Baños) anomenada 'El cabinista' i que consistia precisament en una bústia de denúncies anònimes, on era habitual que es publiquessin les adreces de les persones o les entitats assenyalades: va ser l'època en què varen patir atemptats amb bomba, als seus domicilis, intel·lectuals valencians com Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner o Josep Lluís Albinyana, i també la llibreria Tres i Quatre. Ara justament fa quaranta anys d'aquells atemptats dels quals curiosament mai no es parla, però 'El cabinista' es va seguir publicant fins a finals dels noranta.

Cs han rebatut la proposta de la bústia fent-se els legalistes i advertint que el camí adequat per combatre l'adoctrinament inexistent no és la delació sinó l'Alta Inspecció dels centres educatius. Té gràcia que diguin això quan fa tot just uns dies Albert Rivera esbombava al seu Twitter la notícia del diari 'El Mundo' amb els noms i les fotos dels docents de l'Institut El Palau falsament acusats de maltractar fills de guàrdies civils. Com a la dita, l'ase li deia orellut al porc.

EDICIÓ PAPER 27/05/2018

Consultar aquesta edició en PDF