Cops d'estat, afusellaments i judicis

EscriptorMolts vam pensar el mateix en veure com s'indignava Pedro Sánchez en sentir que Pablo Casado el titllava de colpista: a bona hora. Fa molt de temps que la ciutadania catalana i els seus representants són titllats de colpistes, o nazis, o qualsevol altra enormitat que se'ls acudeixi al PP, a Ciutadans i als seus mitjans de comunicació, sense que gairebé ningú aixequi la veu per denunciar aquest abús. Tampoc el PSOE, que de fet va arribar a jugar aquest mateix joc perillós, quan Sánchez titllava Torra de xenòfob. La degradació del llenguatge comporta la de la política i, finalment, la de la societat: no voler entendre-ho, o entendre-ho només quan ets tu a qui es difama, és permetre que prosperin els instints primaris que alimenten l'odi i l'autoritarisme.

Dit això, és cert que és totalment insòlit que el cap de l'oposició titlli falsament de colpista el president d'un país, i que fent-ho Casado va anar un pas més enllà en el seu camí de total irresponsabilitat institucional i política. Per això és una resposta correcta i positiva que la Moncloa hagi trencat les relacions amb ell com a cap de l'oposició, tot i que ara cal concretar en què consisteix, a la pràctica, aquesta ruptura. Per molt que el CIS els indiqui que la seva estratègia és equivocada, no és previsible que Casado i el seu sanedrí (amb personatges com Teodoro García, que respon a les preguntes compromeses amb un “Yo soy de Murcia”) la rectifiquin. Ans al contrari. No toleraran que Ciutadans els hagi arrabassat el segon lloc a les enquestes oficials, i estan obsessionats amb el temor que Vox també els pugui restar votants, de manera que apujaran el volum de la cridòria ultradretana fins al paroxisme i més enllà, a fi de no perdre pistonada.

Ho faran no tan sols per pressió electoral, sinó també perquè se senten recolzats per fer-ho. Recolzats per qui? Recolzats pels grans poders espanyols, els de l'Estat i els que hi conflueixen. Joan Tardà va aixecar polseguera en afirmar que, si depengués d'ell, Casado faria afusellar els independentistes. La frase respon a un fet cert, i és que una bona part del nacionalisme espanyol troba a faltar l'ús d'una violència més dura que la de l'1-O per reprimir això que anomenen cop d'estat a Catalunya. Casado i el seu PP, ninots del ventríloc Aznar, volen liderar políticament aquest anhel de mà dura, que saben o sospiten compartit per sectors influents dels mitjans de comunicació, de l'empresa i les finances, de la mateixa política, de la Corona, de la policia i l'exèrcit i de la justícia, començant pel Tribunal Suprem. De moment el mateix Suprem dona per vàlida la instrucció del magistrat Llarena, que ha estat impugnada per la justícia de diversos països, i obre un judici que significarà un moment de màxima sotsobra democràtica per a Espanya. I dins aquestes aigües pútrides, el PP i Ciutadans lluitaran per pescar-ne alguna cosa. Cops d'estat, afusellaments i judicis farsa: si al començament parlàvem de llenguatge, vet aquí el vocabulari essencial del franquisme.