Els complexos del PSOE

EscriptorNo crec que ningú esperi que el PSOE actuï com un partit socialista i obrer, però sí potser que aprengui dels seus errors més recents. El principal, una idea de la centralitat que fa que els seus caps pensants arribin a la conclusió que, com més s'apropi el PSOE al PP, més al centre es trobarà i més possibilitats de governar tindran. L'acomplexament socialista davant del PP es va transferir a Ciutadans, cosa que va dur el centreesquerra espanyol a emmirallar-se en l'extrema dreta i a donar suport al 155. Era una reacció al conflicte amb Catalunya, però, abans, el mateix complex els havia dut a un procés de desintegració interna que va passar per episodis com el de la defenestració de Pedro Sánchez, el llarg període de comandament de la gestora (que sí que va semblar socialista, però del socialisme de les purgues), les primàries amb el triomf contra pronòstic de Sánchez i la posterior apagada del mateix Sánchez, de la qual només s'han recuperat amb el triomf de la moció de censura (insinuada, dies abans de ser presentada, per la reina de l'Íbex-35, Patricia Botín).

Ara n'han tingut prou amb la pressió del PP i de les associacions conservadores de jutges per canviar de postura i córrer a salvar el soldat Llarena. La ministra de Justícia, Dolores Delgado, usa terminologia autoritària i afirma que el seu govern “no transigirà” amb la part de la demanda civil contra el magistrat del Suprem referent al Procés. Però no es tracta del nivell d'intransigència del govern d'Espanya: es tracta de justícia en un estat de dret, i Espanya està a punt de tornar a fer el ridícul sortint a defensar una instrucció infumable davant de la justícia d'un altre país, just abans de la celebració d'un judici polític contra els presos de l'1-O.