12/06/2018

Un canvi urgent en immigrants i refugiats

2 min

EscriptorPlanen sobre seu, inevitablement, sospites fundades de precipitació i d'oportunisme, però el gest de Pedro Sánchez d'acollir els immigrants de l''Aquarius' és, sobretot, positiu i valuós, perquè hauria de comportar un replantejament a fons de les polítiques d'immigració tant de la UE com de la mateixa Espanya. Europa fa massa anys que mira cap a una altra banda mentre les serps verinoses de l'extrema dreta i de la xenofòbia li van creixent per tot arreu, i només s'ha posat les mans al cap quan les ha vist ocupant el govern d'un país clau com és Itàlia. Ara tot són exclamacions, després d'anys de respirar alleujats cada vegada que l'extrema dreta només quedava com a segona o tercera força en unes o altres eleccions, o quan ha arribat al poder en països no rellevants, com Hongria. O, encara pitjor, després d'anys de consentir entre tots que forces d'autèntica extrema dreta com Ciutadans o una bona part del PP passin camuflades com a centredreta liberal. El govern que s'ha format a Itàlia és certament una indecència, però no és gaire diferent del que seria a Espanya qualsevol govern liderat o format per Cs.

Pel que fa a Espanya, la reacció del nou president davant del drama de l''Aquarius' confirma que Sánchez és, efectivament, un home impulsiu i oportunista, capaç de titllar un adversari polític de racista i telefonar-lo al cap de pocs dies per demanar-li una reunió de la màxima importància, com ha fet amb Quim Torra. Però en aquesta ocasió l'ímpetu, a banda de confirmar la bona impressió que de moment ha causat en la premsa internacional, aboca el seu govern a una revisió urgent de la postura d'Espanya davant del que ja és, i continuarà essent, el debat més important que hauran d'afrontar tots els governs de l'anomenat Primer Món, i que no és altre que el de la immigració. Després d'aquest gest (d'aquest bon gest, repetim-ho), cal esperar que el nou executiu aboleixi sense dilacions la tanca de la vergonya que Espanya manté a Ceuta i Melilla, així com els set sinistres centres d'internament d'estrangers, o CIEs, que té repartits dins el seu territori. Incloent-hi el de la Zona Franca de Barcelona, que el govern d'Ada Colau no ha pogut tancar a causa de la voluntat contrària, i autoritària, dels governs del PP, amb ministres com Zoido o Fernández Díaz.

L'acollida d'immigrants i refugiats ha de convertir-se en un principi rector de les polítiques estatals i europees, i això vol dir que hi sobren la improvisació i les paraules ensucrades. I Catalunya ha de reivindicar el seu dret a acollir, i la seva sobirania per fer-ho. Afortunadament la societat torna a anar per davant dels polítics en aquesta matèria, i existeixen persones i organitzacions que acumulen expertesa en l'anàlisi i la gestió de fenòmens migratoris i de crisis humanitàries. Convertir aquest coneixement en polítiques de progrés i de millorament social és urgent, i és la millor manera també d'ofegar les màfies que es dediquen al tràfic de persones per les aigües i els ports de la Mediterrània.

stats