VISCA EL SISTEMA

'The bad alone, a experiment'

A qui correspon felicitar sens dubte és a Xavier García Albiol

Un conte contat per un idiota, ple de soroll i fúria, que no significa res. El serial de l'alcaldia de Badalona ha desembocat en les cèlebres paraules de Shakespeare, i ja té raó Andreu Gomila que Albiol serveix bastant bé com a Macbeth de tercera. L'oportunisme del mateix Albiol i l'absència d'escrúpols de Miquel Iceta, amb Álex Pastor en el paper de tonto alcoholitzat i útil (precisament per la seva completa inutilitat), han dut a un desenllaç que no hauria estat possible sense la incapacitat de la resta de forces (Guanyem, comuns, ERC i JxCat) per arribar a un acord. Els ingredients són coneguts i per això el drama només podia ser de categoria, i tan edificant com podem veure. Ara toca que Sergi Sabrià tuitegi que és una vergonya que el PSC prefereixi fer alcalde Albiol, com si això fos una sorpresa. De fons hi ha la remor de budells dels republicans per la facilitat amb què Pedro Sánchez va acordar la darrera pròrroga de l'estat d'alarma amb Ciutadans.

Desconec la trencadissa interna que Dolors Sabater afirma que les forces progressistes badalonines arrosseguen des dels anys vuitanta, però, si és així, el primer que se'n pot dir és que en quaranta anys no han sabut posar-hi remei, cosa per la qual aquestes forces progressistes mereixen ser aplaudides amb vehemència. Ja que parlem de forces progressistes, s'ha de felicitar el PSC per haver-ho tornat a fer: mentre Miquel Iceta afirma que sempre preferirà un govern d'esquerres, ell i el seu partit han impedit novament la formació d'un govern d'esquerres, i molt més encara si pot contenir traces independentistes.

Però a qui correspon felicitar sens dubte és a Xavier García Albiol, que només s'ha hagut d'asseure a veure passar el fèretre de l'acord de les esquerres per obtenir els seus objectius: la recuperació de l'alcaldia no per servir Badalona, òbviament, sinó per fer possible la seva pròpia resurrecció política després d'haver dut el PP català als pitjors resultats de la seva història (i això en unes eleccions com les del 21-D de 2017, convocades per Rajoy sota el 155). Recordem també que Albiol va aconseguir, per contra, quedar com a opció més votada a Badalona després d'una campanya que es va basar a ocultar les sigles del PP i a vendre el seu propi personatge. Com assenyala Dolors Sabater, ja que els partits d'esquerres no han estat capaços de formar govern, haurien de ser-ho almenys d'intentar impedir que a les pròximes eleccions Albiol obtingui majoria absoluta, per bé que no hi ha cap motiu per esperar que això tampoc hagi d'anar bé. L'experiment de Badalona condemna aquesta ciutat a tres anys més, com a mínim, d'involució populista i ultradretana, però a més assenyala tendències que poden tenir recorregut tant a la política espanyola com a la catalana, tant pel que fa al comportament de “les forces progressistes” com al de PSC i PP. Al cap i a la fi, recordem que entre Albiol i el món socialista ja existeix una baula tan assenyalada com és Iván Redondo, actual assessor de Pedro Sánchez i autor de l'eslògan "Netegem Badalona".

EDICIÓ PAPER 23/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF