12/02/2018

Cs vs. el poeta Llompart

2 min

EscriptorAmb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la mort de Josep M. Llompart, les institucions de les Balears han decidit dedicar el 2018 a celebrar l’Any Llompart. Comissariat per Pilar Arnau, promourà tot d’activitats i esdeveniments per celebrar, recordar i difondre la tasca d’un dels poetes més destacats del seu temps. Juntament amb Blai Bonet i Jaume Vidal Alcover, Llompart va ser cap de brot de l’anomenada Generació dels 50 dels escriptors insulars en llengua catalana. També va ser allò que se’n diu un home de país de pedra picada. Precisament aquest aspecte, el del seu vessant cívic, ha molestat la sucursal balear de Cs, que va decidir abstenir-se en la votació sobre l’Any Llompart al ple del Consell de Mallorca. En paraules de la portaveu taronja Catalina Serra, la dejecció del seu partit ve motivada pel fet que “Llompart era un catalanista acèrrim que volia convertir les Balears en Catalunya”. Tal qual.

L’afirmació de la senyora Serra, a més de falsa, és una completa niciesa que només serveix per retratar un sector de representants de la ciutadania que parlen i actuen a partir de prejudicis sense sentit (i profundament intoxicadors) i d’una falta de coneixement que sempre costa de saber si és deguda a l’absència d’una mínima formació o dels escrúpols més elementals. A Llompart no li va passar mai pel cap “convertir les Balears en Catalunya”, ni fer que els illencs parlessin com els barcelonins o els de la Bisbal, ni cap d’aquestes idees extravagants i absurdes que no fan més que propagar aquells a qui (a ells sí) els agradaria convertir les Balears en una província espanyola estàndard, posem per cas i amb tots els respectes, Albacete. Josep M. Llompart, això sí, sí que va ser catalanista, fins i tot acèrrim, entre altres motius ben sòlids perquè el seu catalanisme formava part del seu antifranquisme: era catalanista perquè, com a escriptor i ciutadà que s’expressava en llengua catalana, li havia tocat viure sota una dictadura infame que tenia entre els seus objectius prioritaris la destrucció i l’eliminació d’aquesta llengua i de la cultura que s’hi fa. Ell es va revoltar contra aquesta dictadura i és ben segur que avui es revoltaria contra els seus hereus ideològics, és a dir, el PP i Cs. Una herència que es fa palesa en molts aspectes de l’ideari d’aquests dos partits, entre els quals destaca aparatosament l’atac incansable contra l’ús i el coneixement del català.

Hi ha, però, una altra qüestió que els dirigents de Cs no saben ni tan sols plantejar-se, i és que Llompart va ser, és, un poeta, que és una cosa que tot polític digne de ser-ho hauria de respectar al marge i per sobre de qualsevol altra consideració. No em puc imaginar cap polític anglès, ni tan sols conservador, blasmant el poeta W.B. Yeats perquè era partidari (i acèrrim) de la independència d’Irlanda. Un altre poeta angloamericà, T.S. Eliot, va observar que “els pobles bàrbars no respecten els seus poetes”. Entre els nostres polítics tenim, per desgràcia, acèrrims agitadors de la barbàrie.

stats