Els que no són normals són ells
És públic i notori que la política lingüística (per dir-ne d'alguna manera) que du a terme el govern de José Ramón Bauzá és, per dir-ho suau, preocupant: cada dia ens assabentem d'una nova mesura, de naturalesa entre crispadora i grotesca, que té per objectiu l'arraconament "a curt termini" i l'eliminació "tan aviat com es pugui" del català en els principals àmbits d'ús social: escola, administració, mitjans públics, etc. Això és així: tenim un Govern Balear del PP que gosa mostrar-se descaradament bel·ligerant contra el català i que fa tot el que pot per eradicar-lo d'allà on li fa nosa, que és a tot arreu. No els importa la legislació vigent sobre la qüestió: hi passaran per damunt o, si convé, la modificaran al seu gust. L'executiu de Bauzá ha confós la seva majoria absoluta amb una llicència per fer el que li surti de la punta del pàncrees. És el que hi ha.
Ara bé, seria injust no tenir en compte que la profunda barroeria i les ganes de brega que demostra el PP en la seva acció de govern topen contra la voluntat d'una part ben important d'això que s'anomena societat civil. Bauzá i els seus boys tal vegada no se n'adonen, o volen fer veure que no se n'adonen, però, per molts que fossin els illencs que els votessin, també són molts els que no admeten que un govern cometi la irresponsabilitat d'utilitzar la llengua com a instrument de fractura social. I no poques vegades coincideix que els que desaproven les mesures lingüístiques de l'actual Govern Balear van ser, en el seu dia, votants del PP.
En aquest sentit, les accions que s'emprenguin des de la societat civil per frenar la irracionalitat del govern Bauzá en matèria de llengua han de ser més inclusives, i per tant més astutes, que mai. Hi ha un munt d'associacions, entitats i particulars, a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, que treballen cada dia per mirar de fer de tallafoc d'aquest desgavell d'agressions i arbitrarietats al qual estem assistint. I com no podia ser altrament, al capdavant d'aquestes iniciatives s'hi troba l'Obra Cultural Balear (OCB), que ja es va oposar al programa lingüístic de Bauzá quan aquest només era candidat, i que s'ha vist esbandida del llistat d'entitats interlocutores amb el govern des del moment que el torero i els seus monosabios van prendre possessió dels seus càrrecs.
En vista d'aquest panorama, cal filar especialment prim. No és el moment de resistencialismes barats, d'èpiques de saló ni de clandestinitats de panfonteta, com les que ja han reclamat algunes velles glòries del catalanisme illenc més ranci. No té cap sentit presentar-se com una colla de perseguits ni de marginats, perquè ningú s'apunta a les causes perdudes, i en temps de crisi menys que mai. Ben al contrari, és l'hora de demostrar que ser catalanoparlant, a les Balears, no és més que una forma de normalitat, com també ho és ser castellanoparlant, o qualsevol altra cosa. I que els que no són normals, en tot cas, són ells: els que, de la diversitat, en volen fer un problema.
