Publicitat
Publicitat

Sí que convé reflexionar

És un tòpic dels dies com avui afirmar que la jornada de reflexió, com la mateixa campanya electoral, és un residu prescindible. Se suposa que ja sabem com funcionen els mecanismes de la propaganda política i els de la representació democràtica, se suposa que hi ha institucions que vetllen pel correcte funcionament d'aquests mecanismes i se suposa que els ciutadans ja no sortim d'un període desgraciat de la nostra història immediata, i que no tan sols tenim assumida la nostra independència i llibertat de criteri, sinó que a més existeix un estat de dret que s'encarrega de preservar-les i garantir-les.

Se suposa tot això. I tanmateix, avui sí que ens convé una jornada de reflexió, per no dir que no ens aniria malament disposar-ne d'unes quantes, per poder pair l'allau de brutícia que, en els últims dies, ha vingut a colgar aquestes garanties de què presumptament gaudim. El que hem vist aquesta setmana ha anat molt més enllà de les tracamanyes habituals que gasten els partits en campanya, i entra dins l'àmbit d'allò que és completament inacceptable en una democràcia digna d'aquest nom (ja no direm avançada). Només faltava, per cloure la ignomínia, l'emersió ahir mateix de l'informe fantasma, en una presentació tan barroera que no fa més que posar encara més en evidència la penosíssima actitud del govern d'Espanya en relació a les llibertats més bàsiques dels ciutadans.

Reflexionem bé, perquè hem vist com l'Estat arribava a un punt de baixesa que ja no té retorn. I que cadascú mediti si encara val la pena formar-ne part. Després d'aquesta exhibició de brutalitat política i institucional, fa por imaginar què més se'n pot esperar, d'un estat com aquest.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF