El porc va dir orellut a l'ase
El viatge d'una delegació del govern de la Generalitat a terres russes, en plena efervescència sobiranista, no ha passat desapercebut als observadors més escrupolosos del respecte a la legalitat. Alícia Sánchez-Camacho, per exemple, no ha trigat ni un segon a subratllar que el viatge en qüestió tenia una intenció clarament "electoralista". La seva observació, com totes les que fa aquesta senyora, ve imbuïda per l'autoritat que comporten les veritats incontrovertibles: un partit que es juga la reelecció i que està en plena campanya electoral, com és el cas de CiU a Catalunya, tendeix, efectivament, a emetre missatges electoralistes. Ja sabem que és una pràctica en la qual mai no ha incorregut el PP, que és un partit molt majoritàriament dirigit per nois escorta i monges clarisses. El PP de Catalunya, que casualment està en la mateixa situació que CiU (una situació preelectoral, per entendre'ns), mai de la vida aprofitaria cap ocasió per transmetre missatges que poguessin contenir el més mínim rastre d'electoralisme. Ara bé: més enllà de la pristina innocència dels dirigents del PP, la resta de partits tenen una certa tendència a intentar escombrar cap a casa quan en tenen ocasió. La senyora Camacho té també el dret de no creure-s'ho, però val la pena recordar que les meninges de la ciutadania arriben fins i tot a distingir aquesta mena de pràctiques, i a decidir el seu vot sense que ningú els hagi d'agafar la mà a l'hora de dipositar la papereta a l'urna.
Ara bé, al marge o més enllà de les belles pràctiques del PP de la senyora Camacho, es dóna el cas que, en la democràcia espanyola, la manipulació del vot ha estat una pràctica tristament habitual. Ha succeït en els últims trenta anys arreu de l'Estat i, per descomptat, com no podia ser d'una altra manera, a Catalunya, on CiU i el PSC (però també, de forma molt destacada, el PP) han gastat fortunes, petites o grans, per atreure votants a còpia de paelles i calçotades, o bé a canvi d'altres àpats encara més suculents, com puguin ser els que es reparteixen en els consells executius d'algunes empreses immobiliàries o d'algunes entitats bancàries.
No és que ens molesti el desig de transparència, ans al contrari: només que, abans, ens agraden encara més la credibilitat i la versemblança. Que algú critiqui, des del PP, un viatge oficial efectuat per dirigents de CiU recorda massa la faula del porc que va dir orellut a l'ase. Sobretot quan alguns dirigents peperos van causar furor en els bordells de la mare Rússia, com va succeir amb certa delegació del govern balear encapçalada per l'aleshores triomfant Jaume Matas. La seva conducta va quedar resumida en l'exclamació de qui en aquell temps era el portaveu del PSM al Parlament balear, i que havia de fer una certa història: "Això és es colmo ".
Doncs això és el que volíem dir: podem estar amatents i fins i tot pendents del que diguin o facin els nostres legítims representants. Però això no vol dir, de cap manera, que ens els hàgim de creure.
