La pervivència de l'espècie
A Jorge Fernández Díaz, ministre espanyol de l'Interior i germà de l' Albertito , el preocupa la pervivència de l'espècie humana. I aquesta preocupació, segons ell, el fa estar en contra del matrimoni gai. "Si ens oposem al matrimoni entre persones del mateix sexe -va pontificar ahir Fernández Díaz-, no podem utilitzar arguments confessionals. Existeixen arguments racionals que diuen que aquest matrimoni no ha de tenir la mateixa protecció per part dels poders públics que el matrimoni natural. La pervivència de l'espècie, per exemple, no està garantida". És a dir, que per al ministre de l'Interior -i podem suposar que per al govern que representa- les unions homosexuals són irracionals, van contra natura, posen en perill la continuïtat de l'espècie i, per descomptat, no poden ser considerades matrimoni ni merèixer la consideració dels poders públics. D'això se'n diu un complet, senyor ministre.
Té una certa ironia que el gran dels Fernández Díaz s'esplaiés amb aquest florilegi anticonstitucional (la Constitució espanyola garanteix que tots els ciutadans espanyols seran iguals davant la llei i que no seran discriminats per raó de sexe, segons l'article 14 de la màxima llei) en un lloc tan adequat com l'ambaixada espanyola al Vaticà. Un país, el Vaticà, on no els deu preocupar tant la pervivència de l'espècie, tenint en compte que tot un papa acaba de renunciar al seu pontificat a causa dels escàndols d'homosexualitat (i no d'homosexualitat lliure entre adults, sinó de prostitució i proxenetisme) que s'han produït sense sortir de la Santa Seu. Sens dubte, el ministre va anar a predicar als convençuts. O a polemitzar amb els fariseus, qui sap.
El cas és que Fernández Díaz considera que la pervivència de l'espècie és "un argument racional" per oposar-se al matrimoni gai. Es dóna la circumstància que l'homosexualitat no és un invent d'ara, sinó que és una preferència sexual tan antiga com la mateixa humanitat, i a pesar d'això, les criatures -fins i tot els gais- han seguit naixent sense pausa i el món no s'ha acabat. Pel mateix preu, el ministre es podia haver significat en contra de la masturbació masculina, que també comporta un vessament infèrtil de la sement humana i que, per descomptat, el senyor titular d'Interior no deu haver practicat mai en la seva vida.
Qüestions personals a banda, tanmateix, el que hi ha rere el debat sobre el matrimoni gai és, encara avui i ni més ni menys, el debat sobre els drets de les persones en un estat que es diu i pretén ser democràtic. Si els ciutadans espanyols homosexuals suporten els mateixos deures (i les mateixes injustícies i corrupteles) que tots els altres, també deuen ser mereixedors dels mateixos drets. Això és el que assenyala, si més no, qualsevol enfocament efectivament racional sobre l'assumpte. La resta no és més que una retòrica de prejudicis antihumans que potser Darwin ens podria explicar si vénen d'abans o després que la nostra espècie arribés a baixar de les branques dels arbres.
