Nosaltres som els ofesos
Quanta deslegitimació és necessària perquè caigui una monarquia? En el seu encara breu regnat, el brillant full de serveis de FelipVI l’ha dut a convertir-se en un rei que les màximes autoritats de les dues principals ciutats d’Espanya, les alcaldesses de Madrid i Barcelona, no volen rebre. I no tan sols no el volen rebre sinó que volen que ho sàpiga tot el món, i per això el planten en dues cites de gran repercussió internacional com són la fira d’art Arco i el Mobile World Congress. Quina casta de rei d’Espanya és un que no és ben rebut ni a Madrid ni a Barcelona? Doncs un rei fracassat, que òbviament no està a l’altura del paper que li correspon. Fins i tot els cortesans més encesos hauran d’admetre que això al seu pare no li hauria succeït mai. FelipVI i el seu equip han treballat de la pitjor manera imaginable, convertint el rei “de tots” (aquesta expressió que tant agrada tergiversar als nacionalistes espanyols) en el portaveu de luxe del govern de M. Rajoy i de l’article 155. Afortunadament ja ho està començant a pagar, sort que s’havia preparat tan bé.
Una altra màxima autoritat, en aquest cas de Catalunya, el president del Parlament, també es nega a retre homenatge al monarca. Pel que fa a Roger Torrent, els nacionalistes espanyols tenen l’excusa fàcil que és independentista. Però Torrent no planta Felip VI com a particular, sinó com a institució. En realitat ell no és la primera autoritat de Catalunya, sinó la segona, però ara mateix exerceix la màxima representació perquè no hi ha Govern. I no hi ha Govern perquè una part dels dirigents polítics catalans són, avui dia, presos o exiliats polítics. La qual cosa enllaça amb les paraules del mateix Torrent de divendres, quan va espatllar la festa de la judicatura al Col·legi de l’Advocacia amb la seva intervenció. El president Torrent es va limitar a enunciar en veu alta la veritat llisa i pelada, perfectament distingible per a tothom sense necessitat de ser independentista: que a Catalunya, i a Espanya, hi ha presos polítics, tancats a la presó per delictes falsos. Va ser valent de dir-los això a la cara, tot i que s’ofenguessin tant com Felip VI i els seus partidaris amb les alcaldesses Colau i Carmena. Potser que a elles, i també al president Torrent, també els posin en presó preventiva sense fiança, per incitar la ciutadania a tenir mals pensaments que poden desembocar en tumults.
Per molt que un rei i una colla d’alts magistrats se sentin ofesos, aquí els ofesos són els que es troben empresonats o a l’exili, i a continuació tots nosaltres. És a dir, tots els ciutadans que creiem en les llibertats de pensament i d’expressió, i per tant en la democràcia, i que ens pensàvem que vivíem en un estat de dret en què aquestes llibertats estaven garantides. Estem tots profundament ofesos, i dolguts, fins i tot humiliats, però no vençuts. Als que se sentin ofesos pel recte comportament de les alcaldesses Colau i Carmena, i del president Torrent, que pensin que encara els falta rebre la resposta de tots els demòcrates.
