13/08/2011

Un moment de vergonya aliena

2 min

Dijous passat tingué lloc el funeral pel poeta Bartomeu Fiol, a la bella església gòtica de la Santa Creu, a Palma. Hi assistí un nombre més que considerable de persones, lletrudes i no, sincerament afligides per la desaparició d'un home excel·lent i d'un dels creadors més rellevants que haurà donat la literatura catalana d'entre els segles XX i XXI. Però no hi va haver, en canvi, cap representant de les màximes institucions d'autogovern de les Balears, ni de Catalunya. Tampoc, tot sigui dit, de la lleial oposició. Amb una solitària excepció: Joan Rotger, vicepresident del Consell de Mallorca, que és un home que, a pesar d'arrenglerar-se dins el PP més obertament hostil envers la llengua i la cultura d'aquestes illes, ha demostrat sempre una sensibilitat per aquestes matèries que haurà d'exercir com ho va fer despús-ahir: a títol tristament personal, completament sol i sense que ni els seus ni els altres li facin costat ni l'entenguin. No deixa de ser una pena, però ell deu saber quin pa l'assacia.

Però tornant al que dèiem, cap dels distingits representants de la nostra ciutadania va trobar oportú enviar al funeral de Bartomeu Fiol algú que donés a la família el condol en nom seu. Ni el Govern Balear, ni l'esmentat Consell de Mallorca ni l'Ajuntament de Palma, al qual fa pocs mesos Fiol va fer donació en vida de la seva biblioteca. Ni el PP, ni el PSOE, ni el PSM, ni Esquerra, ni Convergència per les Illes, ni la Lliga Regionalista, ni Esquerra Unida, ni el sursum corda , per dir-ho amb una expressió fioliana. Alguna mostra de condol per part de la Generalitat de Catalunya tampoc no hi hauria estat de més. Res de res. Zero. Tot i el reconeixement que va rebre en els últims anys, a Bartomeu Fiol mai se li va acabar de fer justícia en vida, i en injusta correspondència tampoc se n'hi ha fet en el moment de la seva mort. Haurem de tornar a recordar les paraules que li va dedicar Baltasar Porcel, que ja vam citar en l'article necrològic que va publicar l'ARA dimecres i que ara sonen com una mena d'epitafi: "Si Bartomeu Fiol escriu tot sol, si camina tot sol, en paga les conseqüències igualment tot sol".

Tal com dèiem, així ha estat. Ara: el problema no l'ha tingut mai Fiol, com se suposa, ni tampoc nosaltres, els admiradors de la seva obra magnífica, a l'alçada dels millors poetes europeus del nostre temps. No: el problema el té tota aquesta casta de politicastres menuts i barats, que fan gala i bandera de la seva llastimosa incultura. Per a ells va el pollastre: Bartomeu Fiol va donar-nos a tots motius per sentir-nos orgullosos de ser mallorquins i de xerrar català; ells només ens en donen per sentir vergonya aliena. És una altra pena haver de perdre el temps amb genteta com aquesta, però quan d'ells ja no se'n canti gall ni gallina, Bartomeu Fiol seguirà tenint lectors que freqüentin, agraïts, la seva poesia, que els ajudarà a viure millor. Amb poemes com aquest: "Per bé o per mal, / tan fidel al seu amo, / el ca no negocia res / amb ningú".

stats