27/07/2011

Un misto i un bidó de benzina

1 min

Anders B. Breivik, l'autor de la matança de Noruega, va escriure durant anys un document en el qual anava detallant els preparatius de la massacre, i també els ingredients de l'empanada ultradretana i islamòfoba que constituïa el seu, diguem-ne, pensament polític. El text ocupa unes 1.500 pàgines, de manera que allà hi surt de tot i tothom.

Fins i tot hi surt Zapatero, a qui l'assassí acusa d'haver "rendit el seu país als musulmans i a l'allau immigratòria". Si canviem la paraula musulmans per catalans , i l'expressió allau immigratòria per xantatge nacionalista , obtindrem un enunciat que dia rere dia es repeteix, obsessivament, a tot un seguit de mitjans de comunicació que van repetint el mateix missatge a una audiència de milions de persones arreu d'Espanya (i de Catalunya). Per força, entre aquestes no són poques les que l'acaben donant per cert.

Un missatge d'odi, que consisteix en la culpabilització (i, si s'escau, la criminalització) d'un col·lectiu sencer. D'això se'n diu agitació i propaganda, i tots en coneixem prou bé les conseqüències, com a mínim del nazisme i l'Holocaust ençà.

A l'espera d'un informe psiquiàtric, gosaríem conjecturar que Breivik no és cap malalt mental, sinó una cosa molt més perillosa: un fanàtic que es va creure la propaganda que consumia, i que va actuar en conseqüència. Ha succeït a Oslo, però podia haver estat a qualsevol altra banda on els discursos de l'odi tinguin prou camp per córrer. Aquí, per exemple.

stats