Amb lletra de metge
Ara que els metges surten un dia sí l'altre també als papers i a les pantalles, és un bon moment per recordar que el seu ofici, des dels temps d'Hipòcrates, és sens dubte un dels més nobles que existeixen: poca broma, vetllar per la salut i el benestar dels germans d'espècie. Per aquest mateix motiu també és un dels que suporten més pressió, i això explica que sovint no tinguin temps d'aturar-se en minúcies. És així que de vegades els metges cometen errors, i ja se sap que els errors d'un metge poden tenir conseqüències terribles, o fins i tot fatals. Per no salvar-se de res, en medicina ni tan sols les relliscades gramaticals o sintàctiques resulten innòcues. I en canvi, es veu que són relativament freqüents.
Gràcies a l'escriptor Martín López-Vega, llegesc a Facebook un article publicat fa uns dies al diari La Nueva España , d'Astúries, que recull alguns exemples d'aquesta mena d'errors, extrets d'informes hospitalaris, i la veritat és que no tenen pèrdua. El meu preferit és un que diu: "Va relliscar damunt el gel i les cames li van anar en direccions oposades a començaments de desembre". Vol dir que el pacient va patir aquest gèlid accident en un dels primers dies de l'últim mes de l'any, però tal com està redactat, sembla que primer va caure i després les cames li van agafar vida pròpia en aquelles dates prenadalenques. Tampoc no està gens malament aquell que diu: "La pacient experimenta dolor al pit si es tomba sobre el costat esquerre durant un any". Normal, diríem, que li faci mal el pit, i fins i tot el pàncreas, si la senyora o senyoreta no es belluga d'aquesta postura en un any sencer. I té un contingut involuntàriament alegre aquella nota que explica que una altra dona "no havia experimentat rigors ni espasmes, però el seu marit afirma que el dia anterior estava molt calenta al llit". Endavant les atxes i que vagi de gust, doncs.
Alguns informes plantegen desafiaments conceptuals de gran abast, com aquell que explica que "quan va ingressar, el seu cor s'havia aturat de bategar i es trobava molt millor". Ja ens ho avisava la religió, que aquesta vida mortal només és una vall de llàgrimes i que la vertadera alegria la trobarem a l'altre barri. També n'hi ha un altre, misteriós, que afirma que "el pacient s'ha deixat els glòbuls blancs en un altre hospital". I és que hi ha gent francament descuidada. O contradictòria, com un senyor que és descrit pel seu facultatiu com un "baró de seixanta-nou anys, decrèpit però d'aspecte sa". Un decrèpit vitalista, com si diguéssim.
Potser el nyap més celebrat és aquell que informa que un malalt, d'acord amb el seu clínic, "viu amb la seva mare, el seu pare i una tortuga com a mascota, que assisteix a classes de formació professional tres cops per setmana". Ja ens podem lamentar del fracàs escolar, si les tortugues van a FP i els metges redacten d'aquesta manera. I tant que no s'han de fer retallades en sanitat: si de cas, que n'augmentin el pressupost i posin professors de llengua als CAP i als hospitals.
